Avui la música (mai no me'n recordo que puc atenuar el vent) és una excusa. Aquests
sons orientalitzants i aquesta mica de jazz més clàssic que
acompanyen els equilibris circulars del noi i la noia són únicament
un pretext, un esquer si es vol, per visitar en viu la Fira per laTerra que s'acaba diumenge al passeig de Lluís Companys i al Parc de
la Ciutadella.
És curiós, i estimulant, com dins d'una mateixa ciutat hi ha altres ciutats, diversitat de gent que es creua i conviu o coexisteix, però té unes característiques pròpies que l'encaminen cap a determinades relacions, cap a determinats llocs, cap a espais tancats però enormement oberts al mateix temps, to és entra-hi.
Des de l'any passat que no hi ha la parada de la dona del meu cunyat venent encens i a casa no hem hagut de preparar l'habitació del mig, però la fira continua, amb els estands empordanesos a la part de baix del passeig, a tocar del parc. El mateix esperit de sempre, blanc, optimista, malgrat l'escepticisme de les paraules. Diria que encara l'he vista.
Si el diumenge se us fa feixuc, viviu una hora o dues la Fira de la Terra, compreu, mengeu, passegeu, rodeu, deixeu-vos emportar per aquest món que un no acaba de saber si és del passat, del present o del futur, però que és familiarment acollidor, un oasi.
2 comentaris:
M'agrada la idea d'altres ciutats (moltes) dins d'una mateixa ciutat, perquè jo tinc ben bé aquesta sensació. La grandesa és l'oportunitat de conèixer-les totes tot i que només algunes ens són més properes
És tal com tu dius, ninona: ciutats encerclades i comunicades, geogràficament, cronològicament, visceralment..., algunes ignorades, altres rebutjades, unes quantes compartides... i sempre la possibilitat de descobriments o redescobriments.
Publica un comentari a l'entrada