fractures? pluralitats?

Vaig veure la intervenció dels tres parlamentaris catalans i les de Rajoy i Rubalcava, després, amb la Joana, vam anar cap Sant Cugat.

L'Hospital General de Catalunya és mastodòntic i poc aprofitat, però aquesta és una història que desconec en els seus detalls. En una habitació d'una quarta planta hi havia el meu amic M. recuperant-se d'una intervenció quirúrgica, dormia una migdiada llarga i intermitent d'aquelles de malalt. L'amic C. havia arribat a les deu del matí per fer-li companyia, i també havia sucumbit a la calor d'aquella cambra encarada a l'oest amb finestra hermètica de submarí, però tots dos es van deixondir en picar jo, mes per cortesia que esperant resposta,  a la porta. Al cap de mitja horeta va arribar l'amic A., amb l'advertiment de la seua dona que no deixés el pacient fins que li haguessin donat el sopar. M. i jo som del mateix poble, en C. és de Saragossa i l'E. de Sòria, però viuen aquí des de fa molts anys; ens coneixem des dels 70. Vaig comentar que havia vist l'inici dels parlaments de Madrid, però cap dels tres semblava gaire interessat en qüestions tan llunyanes, així que la conversa va anar dibuixant línies d'immediateses i llunyanies més personals. En C. va marxar quan encara era ben clar perquè havia de tornar a l'Empordà i la seua visió és especialment deficient en la conducció nocturna. Més tard, l'E. ens va dir que si nosaltres ens quedàvem, ell ja se n'aniria; no ho va especificar, però sabíem que volia veure el partit (ai, que de poc li ha anat!), perquè ell és del Madrid; el que no sé és si vota PP o Ciudadanos. El vaig acompanyar a la sortida i vaig aprofitar per fumar-me un cigarret. Abans de tornar a pujar, vaig preguntar a informació què s'havia de fer per connectar la tele de les habitacions, perquè M., que no l'ha mirada cap dia, volia veure aquesta nit el partit del Barça (difícil pronòstic). Una mica abans de les nou van entrar el sopar: sopa de fideus, pseudollenguat amb ametlles i quatre espàrrecs verds, i un Actimel. En M. no tenia gana, però li va entrar a mesura que anava menjant, tot i que peix per dinar i peix per sopar no li semblava una oferta gaire imaginativa, i no estàvem segurs que les ametlles fossin gaire adients per als seus maltractats budells. Vam fer dos llargs de passadís i una rotonda de distribució per pair el sopar. Dijous tornarà a Lleida i possiblement no ens veurem -sí que ens parlarem- fins l'estiu, si no hi ha cap novetat. A veure si per Setmana Santa ens veiem amb en C.

En arribar a casa -els túnels de Vallvidrera són caríssims-, la sessió del Parlamento es trobava a les acaballes. Em va agrada la concisió poc retòrica i pràctica del basc: menys històries, el que importa és ara i aquí. Em va agradar la intervenció d'Alfred Bosch, un dels polítics menys polítics d'entre els qui ens és donat escoltar la veu. El que diguin demà uns i altres serà interessant, i el futur, apassionant. Ai, sí!