24.4.14

aquest any no


Em sembla que tots els anys anteriors he fet una croniqueta de Sant Jordi, però avui no em surt, o no en tinc ganes, o no sé què. I això que continua agradant-me -encara que, després, i mentrestant, em queixo- veure les roses i els llibres i, sobretot, la gent que surt i compra i somriu, cada any amb més turistes inclosos, en aquest parèntesi misteriós d'una diada lúdica que si cau entre setmana millor, segons diuen. De comprar llibres, poca cosa, que no és el millor dia per als habituals acostumat a l'absència de cues; de roses, les que vulguis, si no fas cas a la reivindicació dels extremistes que es passegen amb un cartell on han escrit: Volem roses catalanes! Com si les roses catalanes fessin una altra olor (d'acord, la majoria de les roses catalanes del dia -les altres tampoc- no fan olor, era una llicència poètica). Però com que vull seguir la tradició, a part de la rosa he aconseguit un llibre, que m'ha regalat la Joana, no importa quin; l'he demanat jo mateix, i com que el dia no es propici a les exigències, simplement he cridat: posi'm el més venut! I apa, m'he sentit satisfet de formar part de la majoria...

Però no tinc ganes de fer la croniqueta particular d'aquest dia tan bonic, i això que havia pensat que la cançó de Sanjosé davant d'un públic atentíssim em podria servir per començar... o aquest llibreter amb cua, que amb els llibreters -com amb les llibres- mai no se sap... Res, aquest any no.




























P S:

Llegeixo que ahir, poc després de les 11 de la nit, va morir Gerard Vergés. M'agraden els seus versos.

...
Després, la primavera va ser càlida,                      
van florir les pereres i les flors                   
eren l'escuma blanca del paisatge.              
Xisclaven els moixons. I vaig conèixer                    
Josefineta, de dotze anys i rossa.                 

(La pell li feia olor de sabó i aigua.)                     





5 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

es que se'n podria escriure una estandard i publicar-la cada any, sempre és el mateix.

salut.

Per cert, Sanjosex és un músic que m'agrada molt.

Carme Rosanas ha dit...

T'entenc, a mi també em faria mandra fer una crònica... i en canvi no trobo que sempre sigui igual. Col·lectivament potser sí, però personalment no. per a mi aquest Sant Jordi, ha estat diferent del dels últims anys... en algunes coses per bé en altres no tant... però diferent. De fet ara mentre explico això m'adono que el fet que un dia, una cosa sigui una mica diferent és una de les coses que més m'importen a la vida. Que no es confongui un amb un altre... que comptin en la memòria interior com a dies diferents i no pas iguals...

Ahir va complir aquestes expectatives... i malgrat tot quina mandra fer-ne la crònica!!! :)

miquel ha dit...

Sí que és veritat que la idea és la mateixa, Francesc, després cada Sant Jordi el vivim d'una manera més o menys diferent.
Jo potser m'aficionaré als Sanjosex, encara els conec poc.

De fet, Carme, estic d'acord amb tu, malament aniria si cada dia fos una repetició de l'anterior, fins i tot si el dia fos sublim (bé, si fos sublim... :-)
De tota manera, si t'hi fixes, no he fet una crònica, però si una croniqueta, amb imatges incloses ;-)

Carme Rosanas ha dit...

Sí, l'has fet... :D

Si fos sublim, a mi em sembla que no m'importaria repetir... potser no pas eternament, però al menys unes quantes vegades. :D

miquel ha dit...

Unes quantes vegades no estaria malament, Carme :-)