13.4.14

aquest diumenge, som i serem?


Ahir vaig intentar escriure alguna cosa sobre Europa -aquests dies sento dir que les eleccions europees són fonamentals, sobretot aquestes- i no me'n vaig sortir. Conec tan poca cosa d'Europa i dels europeus, encara menys que de la majoria dels veïns de l'escala... Quan arribi el moment de votar, d'aquí quatre dies, passada la diada de Sant Jordi, una de les que més m'agrada i de les més complicades per mirar i comprar llibres, encara no tindré clar si he d'introduir a l'urna una papereta amb els partits de sempre, però en clau europea, o podré triar algun grup de llocs remots del continent. Com m'ha passat altres vegades, m'he enamorat d'unes sigles, pura externalitat: MELD (potser em sobra la consonant final), i em pregunto si trobaré al col·legi educacional i electoral del carrer Mallorca una papereta amb el seu nom o bé si hauria de buscar una papereta de gent d'aquí que tingués totes les propostes d'actuació europea coordinades amb les dels MELD (per cert, que prometen els de la MELD?). En definitiva, que vaig perdut, i això que sé que els nostres vots, ho repeteixo, aquesta vegada sí, seran definitius, definitoris, transcendents.

Vista la incapacitat per tractar el tema europeu, em vaig plantejar altres possibilitats, des del colesterol a les desfilades de roba infantil, però el meu cap no estava al cas. Un fracàs.

Això era ahir, però avui, que és diumenge, i darrerament tinc el costum de deixar anar una mica de música, continuo igual d'espès amb el tema europeu. Música europea? Si, per donar i per vendre, però, com fer una síntesi? Estic buit, no tinc idees. Per no claudicar amb el costum musical dels darrers mesos, no se m'acut altra cosa que recórrer a l'himne (des d'Alemanya, esclar) que,segons com serà interpretat i cantat (?) al final de les properes manifestacions del país, per si de cas.



PS: El que ja és segur que no s'escoltarà a Europa és aquest altre himne. Que qui sigui hi faci més nosaltres

que .

2 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

tot va començar a Roma amb la Comunitat del Carbó i l'acer, la resta CCEE és una entelèquia que no se la creu ningú. Europa no és més que un balneari decadent com el de Panticosa.

miquel ha dit...

Però quina insistència, Francesc!