Ahir vaig intentar escriure alguna cosa
sobre Europa -aquests dies sento dir que les eleccions europees són
fonamentals, sobretot aquestes- i no me'n vaig sortir. Conec tan poca
cosa d'Europa i dels europeus, encara menys que de la majoria dels
veïns de l'escala... Quan arribi el moment de votar, d'aquí quatre
dies, passada la diada de Sant Jordi, una de les que més m'agrada i
de les més complicades per mirar i comprar llibres, encara no tindré
clar si he d'introduir a l'urna una papereta amb els partits de
sempre, però en clau europea, o podré triar algun grup de llocs
remots del continent. Com m'ha passat altres vegades, m'he enamorat
d'unes sigles, pura externalitat: MELD (potser em sobra la consonant
final), i em pregunto si trobaré al col·legi educacional i
electoral del carrer Mallorca una papereta amb el seu nom o bé si
hauria de buscar una papereta de gent d'aquí que tingués totes les
propostes d'actuació europea coordinades amb les dels MELD (per
cert, que prometen els de la MELD?). En definitiva, que vaig perdut,
i això que sé que els nostres vots, ho repeteixo, aquesta vegada
sí, seran definitius, definitoris, transcendents.
Vista la incapacitat per tractar el tema europeu, em vaig plantejar altres possibilitats, des del colesterol a les desfilades de roba infantil, però el meu cap no estava al cas. Un fracàs.
Això era ahir, però avui, que és diumenge, i darrerament tinc el costum de deixar anar una mica de música, continuo igual d'espès amb el tema europeu. Música europea? Si, per donar i per vendre, però, com fer una síntesi? Estic buit, no tinc idees. Per no claudicar amb el costum musical dels darrers mesos, no se m'acut altra cosa que recórrer a l'himne (des d'Alemanya, esclar) que,segons com serà interpretat i cantat (?) al final de les properes manifestacions del país, per si de cas.
PS: El que ja és segur que no s'escoltarà a Europa és aquest altre himne. Que qui sigui hi faci més nosaltres
que .
2 comentaris:
tot va començar a Roma amb la Comunitat del Carbó i l'acer, la resta CCEE és una entelèquia que no se la creu ningú. Europa no és més que un balneari decadent com el de Panticosa.
Però quina insistència, Francesc!
Publica un comentari a l'entrada