Quin locutor admirava
més?
Jorge Arandes, per la
seua veu nítida, la dicció precisa... Era el meu modelD'una entrevista a J. M. Bachs (“LV”, 9-4-2014)
Les lectures ràpides i irreflexives a vegades són perilloses. En llegir la resposta de Bach el primer que se m'ha acudit és que un model de locutor ho hauria de ser també, i molt especialment, pel que diu, pel contingut del seu discurs, per la tria dels temes que exposa. He oblidat que locutor és simplement una persona que parla, que presenta un material que no necessàriament ha confeccionat. He recordat que locutor ve de locució, del llatí locutione, és a dir, en l'accepció que em va més bé, manera d'expressar-se. No sé si és fa servir gaire el mot locutor en els mitjans de comunicació parlats actuals, avui potser hi ha més presentadors, conductors, etc. I com s'agrairia que tots tinguessin la veu nítida i la dicció precisa...
I com s'agrairia -al menys a mi m'agradaria- que els escriptors de novel·les i els de poesia (anomenats poetes) i de qualsevol altra literatura oral o escrita, més enllà del que expliquen o volen comunicar, fossin també posseïdors d'una veu nítida i d'una dicció precisa, dit d'una altra manera, perfectament intel·ligibles, fins i tot quan busquen els equívocs, dintre de la varietat dels seus estils. No és gens fàcil, no. I no es traca de manca d'entrenament dels lectors.
4 comentaris:
Diu Jorge Arandes, en Bachs, el cert és qe en aquells temps la majoria de locutors tenien la veu nítida i la dicció precisa, fins i tot, les veus eren molt similars.
S'ha perdut força aquella bona escola de 'locutors i locutores', en una ocasió recordo Maria Matilde Almendros explicant les proves que els feien i, per cert, quan alguns d'ells feien coses, quan podien, en català, tenien la mateixa precisió i bona dicció com en el cas de la dama que menciono, gran actriu per altra banda, a més de 'locutora'
Tampoc no vull generalitzar que algun i alguna en queda, que ho fa prou bé però són minoria i ja tenen 'una edat', gosaria dir que la seva cultura 'general' també era més sòlida
Vaiig pensar en tu quan vaig llegir La Contra del Bachs :-)
sobretot per com viu la jubilació.
Era bo, amb molt bona dicció.
La majoria era com tu dius, Francesc, i aquest era un valor que apreciaven els oients.
Júlia, potser ara són més "periodistes", però encara n'hi ha uns quants, segons em sembla, que tenen interès en la correcció de la veu que, a la fi, és la seua primera eina de comunicació.
Uf, Assum, no ho expliquis :-)
Encara que per altra banda, sempre l'he admirat per una forma de viure la jubilació que molta gent pensa que no és prou correcta, prou "enriquidora".
Publica un comentari a l'entrada