geografia de la morfologia

poemes com a reflexes que tatuen en la nostra sensibilitat...

Contraportada (?) de Gerard Vergés: El jardí de les delícies, Arola Editors.

 

Que poc s'ho pensaven els tertulians del Cafè Suís que molts anys més tard no només hauria triomfat el seu plural, el més arcaic, en els mots plans, sinó que també alguns aguts, bandejarien les os per seguir un corrent més femení. En fi...

L'amic Riera, brindant-se a satisfer-me aquella curiositat, em presentà un dia al Cafè Espanyol, llavors instal·lat a la Plaça Reial, cantonada al carrer dels Llits. Allí, de dues a tres, s'aplegava cada tarda la colla de La Renaixensa o dels de les as que els deien llavors, per ésser acèrrims defensors d'aquesta desinència relativament moderna en els plurals femenins, com batejaren també amb el dels de les es els qui pugnaven per sostenir la tradicional, avui triomfant, que es reunien al Cafè Suís, encara ara existent a l'ala oposada de la mateixa plaça. I allí, a la taula del Cafè Espanyol, a la qual jo no deixí més de concórrer, vaig fer nombrosa coneixença d'escriptors catalans i vaig travar amistat perpètua amb en Guimerà, llur capitost; i amb en Vilanova i Aulestià, a qui, com abans he dit, havia ja conegut de noi. Poc em costà intimar amb tot aquell estol d'ardits somniadors com jo mateix, que més que parlant de lletres, s'encenien parlant de pàtria o criticant el govern d'Espanya.

Narcís Oller: Memòries literàries.

Evidentment, el Cafè Espanyol fa molt i molt que no existeix, el seu lloc el deu ocupar ara el restaurant Taxidermista que fins no fa gaire... I una mica més enllà, en un pis a sobre del que ara és Ambo Mundos, va nàixer, temps després d'aquelles tertúlies, Francesc Pujol: una inscripció en una columna de la plaça ho recorda. El Cafè Suís, situat al número 17 de la plaça, va aguantar amb canvis diversos -esplendor i decadència- fins 1949.

El carrer dels Llits que esmenta Oller, si hem de fer cas al nomenclàtor dels carrers de Barcelona, mai no va existir, sinó que era -i és- el dels Tres Llits: Coexisteixen diverses versions sobre l'origen del nom del carrer. Segons Pi Arimon, es tracta de la corrupció de tres lleis, abans Trium Legem, referides a les jurisdiccions de les parròquies del Pi, de Sant Jaume i de Sant Miquel. Segons Bofarull, és el nom d'un bordell, el més popular dels diversos que hi havia al carrer. Altres fonts fan derivar el nom de tras litg, canvi de lleis que feren els jueus en convertir-se. Sigui com sigui, continua al mateix lloc, tan estret com sempre i poc visible des de la plaça a causa de les taules del restaurant que el dissimulen.

En definitiva, tot canvia, desapareix, evoluciona... o s'expandeix, com els plurals en es, segons es pot observar cada dia amb més freqüència.