aquest diumenge, doble de danzón

El diumenge passat, pujava dues versions musicals modestes que s'adequaven a les circumstàncies temporals, espacials i íntimes de l'acte en què es desenvolupaven. El diumenge anterior, presentava una gravació feta al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, en un d'aquests dijous tan variats i aptes per a tants gustos. Vaig sortir abans d'hora del concert del Conservatori i, segur que no podria escoltar cap gravació de la peça que va interpretar la banda, més tard vaig buscar el Danzón número2, que no és cosa insubstancial, a casa. Primer en una interpretació dirigida pel seu propi autor, el mexicà Arturo Márquez; després, amb una orquestra dirigida pel veneçolà Gustavo Dudamel. La comparativa és inútil perquè les gravacions són molt diferents, però vaig tenir la sensació d'altres vegades escoltant poemes recitats: els poetes escriuen, i sense ells no existiria música i lletra -glòria als poetes!-, però hi ha rapsodes -no gaires- que aconsegueixen transmetre una emoció que la veu física dels poetes és incapaç d'aconseguir -glòria als rapsodes!