proposta per viatjar de franc per Europa amb el Barça

Se sap que quan un escriu i, a més, publica els seus textos, una de les finalitats és interactuar amb els lectors. Tant se val que sigui poesia, un text ideològic o un manual d'instruccions (un altre dia podem parlar d'aquest darrer cas), la idea de connectivitat sempre és present, amb la intensitat i els matisos que es vulgui.

A La paradoxa, Sebastià Serrano va més enllà de les complicitats que qualsevol lector pot trobar en un text literari i, enmig de la normalitat de la trama i de la història, va plantejant problemes que el lector pot entretenir-se a resoldre, o no. Al final de l'obra, concreta les solucions. Per exemple (poso punts suspensius per no desvetllar res als qui llegiran el llibre i no copio tot el text):

Problema de la pàgina 71. Ja saps que totes les delícies del món t'esperen al llit de la Neus: per arribar-hi cal trucar a la porta ... La Neus no pot ser darrera la porta ... perquè...

El text final d'aquest solucionari és ben curiós i perillosament atrevit. Diu així:
Frase amagada a la pàgina 176. Partim de la base que aquest encara és l'espai de la novel·la. Per això l'autor i l'editor us proposen que si endevineu la frase exacta que, sense voler, algun follet ha amagat, tindreu l'oportunitat de fer un viatge seguint el Barça per Europa. Cal que envieu la resposta a l'editorial o a l'autor.

Si el lector ha anat llegit sense parar gaire atenció, pot tornar a la pàgina 176, llegir això, i tornar a repassar pàgines:
Molt tranquil·lament li ha dit que ella mateixa a la seva explicació ja havia esmentat les paraules de l'acord simulatori, acord verbal que permetia de distingir simulació de la mera reserva mental. Repetí un a un tots els mots afegits al ritual: ////////////////////////////////////////. La Neus en va prendre nota i li va dir que en realitat era la fórmula que ella ja imaginava.

Deia que era una proposta perillosa perquè imaginem que algun lector troba la frase, l'escriu i l'envia a l'editorial o a l'autor. Segur que l'editorial i l'autor, que són seriosos, han de complir la promesa de seguiment europeu del Barça. Esclar que parlen d'oportunitat, i això indica, com a mínim, entrar en un sorteig, no que totes les solucions tinguin premi. Però, en quina data s'acaba l'admissió de solucions? No se'n diu res, d'això. Imaginem que algú refà la frase aquests dies i l'envia, tindrà l'oportunitat de viatjar per Europa seguint el Barça la propera temporada (tal com està l'equip, no auguro gaires alegries)? En fi, ja m'enteneu.

No recordo que l'any de la publicació ni els següents sortís a cap diari que l'editorial Planeta -ni Sebastià Serrano- pagués cap viatge a ningú, potser sí. No sé si algú va endevinar la frase i va enviar el resultat, però em sembla que si es fa una lectura atenta de la proposta es pot arribar entendre que realment ni la Planeta (la darrera edició del llibre és de Proa) ni Sebastià Serrano van fer la proposta en ferm, dins de la realitat de la vida tal com la coneixem. Al menys a mi em sembla clara la meua conclusió.