la coronació

Com que això és en bona part un dietari, a vegades m'obligo també a parlar dels esdeveniments del dia que marquen, si no les meus circumstàncies immediates, el món en què visc. És possible que algun dia, en l'improbable cas que em rellegeixi, em faci gràcia trobar que avui ha estat coronat Felip VI.

He llegit el títol d'un editorial: “Felip VI: inaugurar l'esperança”. Evidentment, n'obvio la lectura. Dubto que cap de les tres virtuts teologals, ni per intel·ligència ni per voluntat, siguin pròpies d'aquesta monarquia si no és per profit propi i dels propers. També dubto que els súbdits intel·ligents les puguin aplicar a la seua relació (?) amb el monarca.

Quant a l'acte estricte de la coronació, que he vist fragmentàriament en el telenotícies, he vist que primava; no, no primava, s'enduia absolutament el protagonisme, la part militar sobre la religiosa. Els gestos són més eloqüents que les paraules. Es pot pensar que millor que no hagi intervingut l'església, però una bona cerimònia en llatí amb alguns cants gregorians ens haurien donat una idea més precisa de la situació, hauria reblat l'acte, i sempre fa bonic.