Aquest diumenge, música del Conservatori

Moltes tardes passo per davant del Conservatori del carrer Bruc i veig veig asseguts a les escales alguns alumnes, sols, entotsolats segurament amb pensaments d'adolescents que ja em són llunyans; a vegades algun grupet xerra, riu, mentre espera l'hora de tornar a les aules o de marxar cap a casa. Al la vora o a sobre, sovint la funda d'algun instrument. Els tinc una mica d'enveja; no per l'edat que ja no voldria, sinó per la música que aprenen o que fan. Mentre m'allunyo, sobretot ara que el temps és amable, surt de les finestres alguna melodia que intenten domar o algunes notes ja dominades que m'acompanyen una estona.

Rarament, si és dijous i em vaga, i sempre sabent quin és el programa, pujo les escales del conservatori i baixo les que condueixen a l'auditori per escoltar els resultats de l'aprenentatge. Aquest dijous passat, vaig arribar tres o quatre minuts després de les vuit i vaig haver d'esperar a la porta que acabés la primera peça. M'atreia escoltar el so de la cobla, potser més que la música de la banda. La sala, d'una cabuda considerable, era ben plena (molts familiars, també?), i vaig seure a la sisena fila, entre un jove exigent, refractari a aplaudir, i una velleta menuda i entusiasta, segurament assídua a la generosa oferta gratuïta del centre.

Molt bona acústica i encomiables interpretacions. En un moment determinat, salutació del director de la cobla al prolífic mestre Moraleda, que es trobava entre el públic. I el temps que anava passant com si s'hagués detingut, mentre a l'exterior cal suposar que el ritme de la ciutat era més o menys el de sempre, amb l'excepció de l'exabrupte de Can Vies.