25.6.14

matinada de juny: síntesis i no (i esperant matinades de juliol)


Nit de finestres obertes i d'aire quiet. Atuïment. Lluny, una música incerta. Sons apagats dels fluxos dels cotxes, i una moto accelerada. Soroll de motors d'aires condicionats. De tant en tant, la veu d'un ocell inquiet, inidentificable. Certesa que els llençols -tant se val si el de baix o el de dalt- seran massa tebis al cap d'un moment.

Des de la terrassa -el mateix aire invisible i humit-, la lluna a penes minvant que busca l'horitzó. Llum en algunes cases: és divendres, o dissabte. En un balconet, il·luminat per una bombeta de llum somorta, una noia immòbil en un seient de plàstic blanc, les mans, juntes, sobre la taula també de plàstic, la mirada perduda, potser en un somni o en una espera.

Desig de fruita fresca, sucosa. Gairebé ja és demà.


Massa paraules per tan poca cosa o, més ben dit, el convenciment que tot el conjunt es pot condensar en un instant, en una imatge o, encara millor, saber captar i expressar l'essència i deixar fora totes les noses. Al final, la certesa de la meua impossibilitat -de la meua ineficàcia- d'acostar-me als mestres japonesos -i tampoc és això-, cosa que no m'impedeix la diversió (o multiplicitats de versions)


Entre dos dies,
la noia en la cadira,
fruita madura


L'aire que crema
desperta les mirades:
balcons, finestres.


Encara és jove
la matinada càlida
que espera el somni


Just entre llums
-potser avui, o ja demà-
blanca la lluna


Nit emboirada,
calitja ciutadana,
la boca seca.


Passen les hores,
de sobte descobreixes
un somni immòbil.


I ja cansat d'imatges antigues i de desencerts, tiro pel dret:


No se sap des d'on,
l'ocella-metralladora
refila bales.


6 comentaris:

Pais secret ha dit...

Quin desplegament i que treballador que estas, tot i la calor i la set!

M' agraden aquests exercicis, em recorda una mica la "Xocolata desfeta de'n Josep-Lluís Lluís.

Carme Rosanas ha dit...

A mi també m'agrada la teva diversió o les multiversions.

Pensava,de nou, en tornar a llegir el teu paràgraf, que em sembla un petit vídeo dels teus. El veig en imatges. Misteriós, nostàlgic, el llegeixo jo.

Els haikús els trobo molt encertats. Tinc una preferència clara pels parells, el segon el quart i el sisè.

Bon dia, Miquel!

anna g. ha dit...

Oh! M'encanta :)

Assum ha dit...

Continua la classe d' escriptura
creativa.:-)

jaka ha dit...

Perfecte, es viu la sensació !

M'agrada molt !

miquel ha dit...

Ei, A., que ahir va refrescar força; tot i que recordant la nit és veritat que vaig tornar a tenir set.
I no et recorda les "Transformacions"?

Tu en saps força, Carme, d'agafar un text i anar fent versions noves, i les que t'arriben...:-)
... i una mica cansat, a punt d'anar a dormir.
Gràcies. (jo sovint em sento més prop de l'últim, encara que aquí m'hagi permès fer transitiu un verb intransitiu)
Bona nit.

Gràcies Anna, pel teu estímul :-)


Assum, crec que aquest és el darrer de la sèrie ;-)

Gràcies, jaka, per la voluntat d'endinsar-te en les sensacions.