gairebé homòfons

Al poble, l'únic que va tenir un (una?) Isetta va ser en P. En P., ja en la seua joventut, tenia un pes considerable, proporcionalment gairebé més que el cotxet que omplia amb la seua corpenta. Ell anomenava el vehicle amb el nom que es va fer popular: ou. Recordo el dia -en blanc i negre- que, davant de casa, ens va fer una demostració del funcionament de l'ou, començant per la porta, que s'obria des de davant i que incloïa el volant. Malgrat el disseny de platet volador extraterrestre, l'ou no passava – amb bones condicions- dels 80 per hora. Després d'aquella primera presentació en societat, sóc incapaç de saber que se'n va fer de l'Isetta; en canvi, continuo veient en P., personatge entranyable i expert automobilista amant de les provatures.

No cal dir que si m'ha vingut al cap el cotxet, ha estat per una grollera i inevitable similitud que el meu inconscient ha elaborat amb el que sens dubte serà el proper secretari del PSC.

No restaré mèrits a Iceta, a qui tots reconeixen una intel·ligència privilegiada que s'ha demostrat en els darrers anys, des de primeres files o des de l'ombra, en el procés que ha conduït el PSC al lloc de privilegi que ocupa actualment en el panorama polític català, però m'atreviria a afirmar que la seua carrera té les mateixes perspectives i durada que l'Isetta de patent italiana que tanta gràcia ens feia. Dic això sense saber que passarà el mes de novembre, moment en què poden produir-se curses sorprenents i impensables, o no tant.

Jo, la veritat, per unes hores vaig pensar que potser agafaria el protagonisme visible, que no el profund, l'alcaldessa de Santa Coloma. Em va agradar Núria Parlon en el seu discurs durant el lliurament dels premis de Cultura de la Generalitat repartits al seu poble, durant els quals vaig pensar que Vallcorba estava malalt, però després van dir que era un excés d'emoció. Vaig trobar que era un discurs intel·ligent i amb la dosi adequada de reivindicació. Ara bé, reflexionant una mica, veig que la seua intel·ligència supera de bon tros la meua: deixar que marqui camí i s'estavelli un cotxe vell és una bona tàctica per poder participar en la cursa posterior, sempre que quedi trajecte per recórrer.

En fi, mentrestant seguiré el trajecte de l'Iceta que, de moment, segons ell mateix explica a Iceta/org, es presenta així:

Ben aviat publicaré aquí el meu projecte en forma de decàleg, però conscient de l’especial dificultat de l’actual moment polític a Catalunya i dels terminis i urgències del procés que avui endega el PSC, vull avançar que les meves prioritats si surto escollit primer secretari del meu partit, seran:

• Abordar amb intel·ligència i determinació el procés sobiranista,
• Col·laborar en la renovació del PSOE,
• Refer la cohesió interna del PSC,
• Preparar les eleccions municipals de maig de 2015,
• Preparar les primàries obertes per elegir el candidat o candidata a la presidència de la Generalitat que hauran de tenir lloc al llarg del 2015, a les quals no tinc intenció de presentar-me, i
• Preparar el proper Congrés ordinari del partit que serà qualsevol cosa menys ordinari, perquè haurà de servir per renovar les nostres idees, innovar les nostres formes de fer política i reconnectar amb la societat catalana, a través d’un procés de debat participatiu que serveixi també per eixamplar les fronteres del partit.

M’ofereixo per encapçalar la nova direcció del PSC que haurà d’afrontar el període que va des de juliol de 2014 al proper Congrés ordinari. Vull que els meus companys i companyes valorin si puc ajudar en aquest difícil moment i els ofereixo:

• La meva experiència política.
• La meva capacitat d’anàlisi, de treball en equip i de comunicació.
• El meu tarannà obert i integrador, la meva capacitat de sumar i de relligar sensibilitats.
• Una dedicació exclusiva al partit sense haver d’atendre obligacions de gestió pública.
• La capacitat d’exercir tasques d’oposició i alternativa com a diputat al Parlament de Catalunya.

Només als militants socialistes correspon fer aquest judici. Primer, signant els avals necessaris entre el 18 de juny i l’1 de juliol i, després, el 13 de juliol, votant a les seves agrupacions.

M'abstinc de fer judicis, esclar.