-Clar i català: Abans que cap altra
cosa aspiro -encara- a ser jo. Ei, si pot ser i ningú -amics,
enemics, coneguts i saludats del passat, del present i del futur- se
sent ofès. Sempre, esclar, que el país, a través de les veus
col·lectives autoritzades o d'alguna veu individual igualment
important, no em demani una moratòria per tal de contribuir a...
-Calla ja! Que avui és dissabte i no t'escolta ningú... Sempre és clar que el país no...
2 comentaris:
És dissabte i jo et llegeixo.
Que cadascú pugui ser cadascú tal com és, és una utopia preciosa per la qual jo seguiré treballant tota la vida... Qui sap si sense aconseguir-ho, mai del tit, 207 ni en mi ni en els altres.
;-)
és una utopia, sí, carme, un ideal que encara costa més d'assolir quan pensem que no sempre tenim prou clar tal com som o volem ser... estem tan mediatitzats.
Publica un comentari a l'entrada