M'amoïna adornar-me que a vegades
escric molt per dir poca cosa. Aquests paràgrafs que se succeeixen
per concretar únicament una idea, o dos, i que em costen tant
d'escurçar. Envejo els poetes, que amb pocs versos aconsegueixen una
condensació expressiva impensable en la meua prosa balbucejant. Si
pogués, em faria poeta, però no m'ha estat concedit el do, encara
que algunes vegades -fora tota humilitat- intenti alguns versets amb
models llunyans per ser menys castigat.
Lentes les hores
de les llargues esperes,
però les altres,
les que porten el goig,
només instants efímers.
Escric les línies anteriors i penso que no estan malament, tot i que no em faci goig el goig del quart vers. He aconseguit dir el que volia? Segur que sí. Experiència vital fàcil de compartir s'estigui o no d'acord. Després, com passa amb tot poema, hi ha qui busca l'origen o les transcendències, qui vol esbrinar d'on surten les hores llargues o les de goig. Experiència existencial en general? Experiència amorosa concreta? Etc. No té cap importància: les paraules que s'amollen ja no pertanyen a qui les diu, sinó que corren lliures en la ment de qui les escolta o les llegeix.
Però jo, que no sóc poeta, i encara em pesa el meu pòsit professoral, tinc mala consciència i m'adono de la necessitat d'explicar. Els meus versos sorgeixen -i em sap greu la vulgaritat- d'aquí (la H és muda):
2 comentaris:
com dius que no et convenç lo goig del quart vers, i per a que pugue quedar més clar que són les hores en què arribem a satisfer el plaer i sentir el goig, en contraposició a "les hores de llargues esperes" (jo també necessito explicar-ho tot, segurament més del que cal), què et semblaria:
"però les altres,
les del desig satisfet,
només instants efímers"?
les múltiples i variades interpretacions que fem quan llegim, no trobes que afecten tant la poesia com la prosa?
en part, podem pensar que la prosa és "molt més explicada", que pel fet de contenir més abundància de paraules -potser innecessàries-, hi podem barrejar o trobar-hi barrejada més palla que en la poesia, que sembla més concisa, més condensada... però no n'estic segura. també hi ha poemes amb palla, i prosa concisa, no trobes?
Moltes gràcies per la solució al meu vers dubtós, iruna. És una bona solució, encara que no estic segur que la paraula desig no sigui massa concreta en aquest cas.
Esclar que tant en poesia com en prosa -excepte la prosa dels fullets d'instruccions i similars, sempre que no sigui mal traduïda- és el lector qui té la darrera paraula i que la seua interpretació no necessàriament participa de la intenció de l'escriptor. De tota manera, és més habitual que la poesia comporti la necessitat d'un major esforç en el lector.
Publica un comentari a l'entrada