pluja d'estrelles (seqüeles)

Fa pocs dies em feia ressò aquí del darrer article de la penúltima edició de la revista "Els Marges". Garolera va provocar una polèmica sobre el català escrit i parlat als mitjans d'un interès considerable i d'una fugacitat meteòrica, com és normal. Quan la cua del cometa ja semblava invisible de tan llunyana, ha aparegut al Núvol un altre article, una altra estrella fugaç que deixa veure el seu foc efímer.

Salvador Oliva titula Jo acuso! la seva resposta amb cua. Bonic començament de reminiscències literàries i polítiques que, a la fi, s'apagarà com foc d'encenalls abans d'arribar a cremar fets i consciències. Però no me'n puc estar de donar-li, modestament, una mica de publicitat des d'aquí.

Hi ha un paràgraf que trobo d'obligat recordatori abans d'encetar qualsevol reflexió sobre la llengua. És veritat que el mateix Oliva diu que el ventall és tan ample que difícilment ningú el té en compte a l'hora d'analitzar la situació de la llengua al país. Llàstima! Perquè només des del conjunt, des de la totalitat (no sé si falta algun ítem), es pot arribar a entendre la situació de la llengua al país, sobretot al nostre país:

El primer que hauríem de fer, tant si parlem del català com de qualsevol llengua és tenir en compte les variacions. En català, tenim variacions segons (a) la regió, (b) el grup social, (c) el camp del discurs, (d) el medi i (e) l’actitud del parlant. No m’estendré sobre aquest ample ventall, tot i que seria pertinent per col·locar les opinions en el lloc que els pertoca.

Completament d'acord, i remarco que no s'ha d'oblidar, quan diu: Les variacions individuals en diferents contextos, incloent-hi alguns barbarismes, no tenen, al meu modest entendre, cap importància.

Ara és quan hauria de recomanar de llegir l'article sencer i els comentaris que ha estimulat, i prou, però no vull deixar de transcriure un paràgraf amb el títol i de destacar el mot ultracorreccions:

Acuso, doncs els polítics i, de passada, responsables de TV-3 i de Catalunya Ràdio d’imposar manies que fan trontollar els bons coneixements que tenen els catalans natius de la seva pròpia llengua. Qui és el responsable més alt de les ultracorreccions de TV-3? Quins polítics l’han col·locat en aquest càrrec? El va obtenir per oposició o per amiguisme? Sí, jo acuso!

Feta la feina de copista que m'he proposat, i sense entrar en la meua impressió sobre l'article de Salvador Oliva, no quedaria tranquil si no afegís que tant aquest text com els anteriors,sorgits a partir del de Garolera -i el de Garolera mateix- m'han produït un estat d'inseguretat, d'inquietud, que estic segur que no buscaven els articulistes. No hi puc fer res, a mesura que anava llegint notava la insignificança dels meus elementals coneixements filològics, gramaticals, ortotipogràfics...  Quantes incorreccions de tot tipus dec haver amollat avui (no dec haver amollat avui?)? Hauria de continuar intentant expressar les fluctuacions del meu pensament elemental en una llengua, la meua, que endevino, més que sé, mancada (hauria de dir faltada? Hauria de buscar una altra expressió? Quan dic expressió vull dir mot?) de la precisió, genuïnitat, adequació i correcció necessàries? M´ho pensaré.