10.7.14

beneficis de la germana Pluja


Dilluns em va agafar un d'aquells xàfecs d'estiu mentre caminava pel centre. Al principi no em va importar gaire perquè portava paraigua i unes quantes gotes al cos ja van bé, però, com que la pluja augmentava, vaig decidir tornar a casa. Va arribar un moment en què malgrat la protecció ja tenia mig pantalons molls i els peus nedaven en les sabates, de manera que em vaig refugiar a la Casa Elizalde a repassar els cursets i les activitats que proposaven mentre esperava que minvés l'aiguat que bombollejava al carrer. Potser vint o vint-i-cinc minuts després, vaig continuar el camí, només amb els arbres i algunes cases encara gotejant. En arribar a casa em vaig treure la roba i em vaig dutxar. Els peus m'havien quedat de color barrufet a causa del destint de les nàutiques. Vaig pensar en un text d'Eugeni d'Ors que recordava haver pujat al blog fa uns anys:

Oh Pluja! Germana la Pluja, tu no n'ets responsable pas, de les inundacions. Ja hem quedat que la culpa era dels homes que no s'autocanalitzaven. -En canvi a n'a tu, quants beneficis te devem, els homes civils! Tu ets la que, sobre les estridències del calor que patim, ací i més enllà, deixes una suavitat discreta, tu ets la que algun cop dones a la nostra atmosfera delicadeses septentrionals. Tu proporciones ocasió a què llegeixin llibres alguns homes que no llegirien llibres. Tu aigualeixes les festes de la Mercè, quan incorrem encara en la debilitat de fer-ne. Tu, avui mateix, mulles les carretel·les que captaven pels damnificats del Llobregat. I altres antiestètics espectacles de carrer has mullat encara, avui, tu, Germana la Pluja, enginyosíssima Germana la Pluja! Potser per a l'establiment definitiu de la nostra civilitat en convindria això: que plogués -no, tant com ploure, no,- que plovisqueges tres anys de carrera, aquí... Amb això ens estaríem a casa, aniríem als círcols, als salons, als teatres, però no a passejar. Dies de sol només ne necessitem uns quants: els d'eleccions, els de cabdals manifestacions polítiques... Faríem bona feina, així. I després de tres anys ja començaríem a tenir dret, sense perill, al bon sol, i ja ens assemblaríem lo suficient a París per a començar a pensar en assemblar-nos a Atenes.


Eugeni d'Ors: Glosari, 19-X-1907


En els darrers anys, la part final de l'escriptor ha perdut tota possible actualitat. No ho dic per Atenes, encara que també: A qui li importa Atenes, i menys els grecs... ? El canvi és encara més profund. Si plogués molt de temps seguit, la majoria ens quedaríem absolutament ensopits. Alguns mirant la televisió; d'altres, com més joves, més, entrant aquí i allà a internet; però, els qui més, amb el telèfon mòbil: escrivint whatsapps que imiten converses o fent piulades que resumirien el món de manera genial o col·leccionant amics i experiències a Facebook..., o vivint la vida de Dragons World: veient com creixen en un món antic de durada eterna dracs de tota mena que alimentaríem amb bolets, carabasses i móres i fan moltíssims coses mentre paguem diners de veritat per un món virtual... I després de tres anys de pluja... Que no? Demanem a la Generalitat que faci ploure tres anys seguits. A veure.

3 comentaris:

Júlia ha dit...

Veient com s'espatlla tot quan cauen quatre gotes, amb tres anys d'aigua em temo que ni internet, ni mòbils ni tele...

fra miquel ha dit...

Aquest any la germana Pluja m'està estalviant algunes hores de feina hehehe
Que plogui. Però de nit! ;)
Abraçada

miquel ha dit...

no et pensis, Júlia, les coses que no porten fils són més immunes als aiguats, fins i tot si s'apaga la llum, que això encara no s'ha acabat de resoldre.

Sí, Miquel, la pluja nocturna té unes qualitats que la fan més propera.
Abraçada