23.7.14

una pausa refrescant enmig de la calor sobtada d'un dia de juliol


Em vaig trobar a traïdoria enmig d'una calor inesperada -aquesta xafogor infame!- en un dia de juliol de la setmana passada. Sobtadament vaig notar un reblaniment del cervell in crescendo; fet que em va semblar perillosament inadequat donada la meua habitual condició cerebral. Unes quantes botigues més avall d'on vaig notar els primers símptomes, un aparador mostrava un banyador -fúcsia, gairebé vermell amb butxaques laterals a la vista i butxaca posterior intuïda- que vaig trobar que podia alleugerir el meu deplorable estat físico-mental. Vaig entrar a l'establiment.

Al cap d'una estona de traspassar la porta i de fer mirades vagament valoratives al material tèxtil, vaig pensar que ja podia sortir: l'aire condicionat m'havia revifat fins a la pròxima parada. No obstant la primera intenció, vaig decidir que realment necessitava el banyador, el de l'aparador o qualsevol altre. Vaig observar i remenar en el racó adequat i al cap d'una estona em vaig girar amb dues peces a la mà -fúcsia i topazi- que vaig mostrar a la dependenta que feia estona que em seguia amb la mirada.

-Se'ls vol emprovar?-em va preguntar la noia alta i rossa, amb un lleuger accent eslau.

-Si tenen piscina...

-Esclar, senyor – em va respondre en un to que vaig considerar lleugerament ofès. I em va acompanyar a un petit túnel d'emprovadors a mà dreta de la sala principal. Em va assenyalar una porta amb un rètol amb ondulacions blaves que devien representar unes ones marines -a banda i banda, rètols amb simbolismes diferents no tots fàcils d'interpretar. Efectivament, en obrir la porta, vaig comprovar que gairebé tot l'emprovador estava ocupat per una piscina petita, però de fondària notable.

Penjada o plegada la roba de carrer en els llocs adients, vaig vestir-me el banyador fúcsia, talla M. Aleshores va venir un moment delicat, un dubte: no sabia si entrar suaument a l'aigua, d'una transparència aclaparadorament excitant, a través de l'escaleta metàl·lica d'un lateral o fer una entrada més sobtada i triomfal. Tres segons d'indecisió i em vaig decidir per la bomba. PLOOOOF! XOOOOF! XAAAAFFFF! Un xiscle esgarrifós que sortí de l'emprovador de l'esquerre, on sonava immisericorde l'Himne Nupcial de Mendelssohn em va fer aturar encara en l'intent del primer xip-xap. Un noi vestit de nuvi (ho vaig deduir per la flor al trau de la jaqueta) es va precipitar al meu recinte privat i em va acusar d'haver-lo esquitxat, etc., etc.

Obvio la discussió i les disculpes. Acabada la prova del banyador, vaig prémer un piu i immediatament va venir la noia d'accent eslau amb una tovallola d'un rus finíssim amb què em vaig eixugar i, posteriorment, em vaig cobrir amb un barnús de color fúcsia del mateix material. Em vaig assecar el cabell, em vaig vestir i, sempre acompanyat de la noia esmentada, vaig passar per caixa, on vaig pagar el banyador que em van ficar, encara amb alguns regalims, en una bossa adequada. Una petita protesta sobre el preu final va ser hàbilment contrarestada amb convincents arguments sobre la qualitat de l'emprova. Res a dir, tenien raó.

Encara no havia caminat tres o quatre-cents metres, quan vaig notar per segona vegada que el meu cervell es ressentia. Per sort, en aquell precís moment em vaig fixar que tres maniquins d'un aparador lluïen uns panamàs de colors clars que em podien solucionar el contratemps.

Vaig entrar en la botiga...

Definitivament, dubto que la majoria de gent s'interessi per la història del meu barret nou ni per les necessàries troballes posteriors.

5 comentaris:

Carles ha dit...

Molt bo! Home, el panamà pot donar per a molt, fes-nos-en cinc cèntims!

Carme Rosanas ha dit...

Continuarà???? :) si home sí!!!

M'ha encantat això de l'emprovador-piscina!!!

iruna ha dit...

al·lucinant, miquel!

vull dir que el teu escrit me sembla al·lucinant, per tot el que hi escrius i per ben escrit, encara que també hi ha una part de "miquel al·lucinant" -al·lucinant, miquel-, no? o és tot verídic?? :)

m'agrada molt molt, miquel. estos reblaniments sobtats del teu cervell, potser sí que són perillosos donada la teua "habitual condició cerebral" (me fas morir de riure), però resulten molt fructífers. m'encantaria llegir un llibre sencer, o uns quants, amb episodis com este amb tu de protagonista descrivint estes vivències :)

la dependenta "llegurament ofesa" quan t'acompanya al vestidor mentre tu li dius "si teniu piscina"... maretameua! és que vos imagino! :)

va, per favor! conta què passa amb los panamàs, amb los barrets... o a la carnisseria i arreu on vas, miquel :)

tot això, amb paraules teues, és un tresor!

miquel ha dit...

Gràcies per l'atenció a la meua salut, Carles :-) No sé si l'episodi del panamà val la pena; no m'ho vaig passar gaire bé :-(

Va estar bé poder emprovar-se el banyador en una piscina, Carme. Si algun dia necessites banyador nou, et passaré l'adreça, i t'hi acompanyo.
Quant al panamà, i altres emproves..., la veritat, no van ser tan satisfactòries i no sé si reviure-les per escrit.

Va, va, iruna... El que passa és que véns poc per Barcelona i no coneixes aquests llocs que ja comencen a entrar en la quotidianitat, sobretot dels turistes, perquè el banyador, la veritat, valia una pasta que segurament els autòctons en general no estan disposats a pagar.
Per cert, la dependenta, escàs sentit de l'humor.
Com deia més amunt, el panamà un desastre, vull dir el fet d'emprovar-me'l (al final me'l vaig quedar: em van obrir el sol artificial a l'emprovador i no et vull contar com es va posar el meu fràgil cervell.

miquel ha dit...

i tampoc crec que calgui explicar res de les samarretes, encara que em va fer gràcia veure com la meua fama havia arribat a les cadenes tèxtils. ;-)