30.3.15

els noms de les flors


Mes arrancat després per ... perseguidors
ja no conec ni sento com en millors vegades.

Bonaventura Carles Aribau: “La Pàtria” (fragment de la segona estrofa)


Em mirava la magnífica foto primaveral que em suggeria en Francesc i no era capaç de donar nom a les flors que ocupaven tot l'espai. Estava segur que havia de saber com es deien, però la meua memòria ha fracassat i he pensat -desviació professional- en aquells versos d'Aribau en què es lamentava dels oblits produïts per la distància -i el temps-, malgrat que ell mateix, o l'enganyosa sort, l'haguessin conduït lluny de la pàtria.

Com que no recordo amb prou precisió el poema d'Aribau, he recorregut a Google i, oh, sorpresa!, he trobat dues versions diferents del primer vers que copio al principi del post. En la primera consulta he llegit (actualitzo la llengua): arrancat després per fals perseguidors; en la segona: arrancat després per fats perseguidors. On es troba la veritat? S'interessa la xarxa per la veritat? Té cap importància que siguin fals o fats? Per què internet dóna preferència a una opció i l'altra queda en segon lloc? Ja sé que sabem totes les respostes -sobretot la paraula correcta en l'alexandrí d'Aribau és obvia- però , per si de cas, afegiré que la meua opció d'allunyament no va ser en fals ni, crec, pels fats, sinó ben reflexiva, malgrat que a vegades, com ahir, contemplant el camp primaveral de Francesc, trobo a faltar les flors i els seus noms, i hi ha moments que no estic prou segur si més una cosa o l'altra.
 
 

2 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

dispensa però estic a l'hospital amb el pare, el nom és el de menys, hi fan bonic les flors al camp i més n'hi hauràn aqui mateix mes endavant, les roselles, que aquestes si sabem com s'en diuen. badabadocs

miquel ha dit...

Espero que el teu pare, una vegada més, vagi millorant.