M'arriba notícia aquesta nit de la mort de la P.,
mare de J., amic d'infantesa, i de la D., una mica més jove (ara
baixo a casa seua, ara ell puja a la meua). Repasso casa per casa,
porta per porta, el meu tros de carrer, de cantonada a cantonada,
sense creuar la carretera. Una, dos, tres, quatre, cinc, sis, set,
vuit, nou, deu, onze, dotze, tretze portes; algunes de la mateixa
casa, algunes de botigues. Passo per les plantes baixes i pujo als
pisos, arribo als terrats. Busco les cares dels grans que vaig
conèixer de petit, de molt petit, de quan als estius dolços i
llargs fèiem rotllanes de cadires a la fresca, uns més amunt,
altres més avall, i els menuts amunt i avall. Ja no trobo cap cara
en cap cambra, darrere cap finestra, només cares en la memòria.
Potser n'he oblidat alguna?
AQUESTA NIT ÉS NIT BONA, I DEMÀ NADAL
Fa 14 hores
2 comentaris:
Miquel, com em sento identificat.. Molt. Del tot diria...
Al meu carrer ja no hi queda ningú de la meva infantesa. Ni aquella vaqueria, ni aquell talleret que feia ferradures, ni home que tenia els carros de Montroy- Masana , uns carros molt i mot especials, i també un carro de trabuc.
http://fabricasdelpoblenou.blogspot.com.es/2012/06/montroy-pedro-masana.html
Ja som testimonis del temps, Josep, i orfes de passats desapareguts.
Del vi de Montroy jo recordo una botigueta a l'Avinguda de la Llum, on a vegades m'aturava per tastar el vi acompanyat d'una neula farcida de cabell d'àngel.
Publica un comentari a l'entrada