condició humana: drets i deures

Fa més de seixanta anys que l'Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar la DeclaracióUniversal dels Drets Humans. Hi ha qui cada dos per tres fa referència a la resolució i al seu contingut per reclamar contra la seua vulneració o per justificar les seues actuacions, cosa que em sembla molt bé, però caldria no oblidar que els principis universals de la Declaració són cosa de fa quatre dies i per bé que sembli que són principis inherents a la condició humana no deixen de ser conceptes lligats a l'evolució cultural d'una part de la humanitat. Qui sap si dintre de mil o dos mil anys hi haurà una declaració semblant amb molts punts que contradiguin alguns dels actualment existents? Per què no?

No sé si mentrestant algun dia es farà una Declaració Universal de les Obligacions Humanes que, segons ho veig jo, seria la culminació, encara que tampoc -i de moment- s'acabés de practicar, de l'evolució de la humanitat. Algú podria dir que els drets ja inclouen, de fet, les obligacions. A mi, però, em sembla que serien molt més difícils de posar a la pràctica, extremadament impopulars. Per altra banda, potser no cal que es proclami aquesta declaració. Els governs, les empreses, tots aquells que tenen algun tipus de poder ja se n'encarreguen de recordar-nos-les a través de les lleis o de mecanismes més subtils. I bé que paguem qualsevol desviació, sobretot els qui tenim poca força per fer valer els nostres drets. Qui sap si d'aquí mil o dos mils anys se simplificarà els conjunt de paperassa -amb lletra petita o sense lletra-  que parla de les nostres obligacions. De moment, no és la tendència.