La meua relació, des de la distància,
amb Teresa Rebull era fonamentalment irracional, és a dir,
intensament sentimental. No hi puc fer res, és el que és. El meu
amor continua sent incondicional. No afegiré res, ara que ha mort,
al que ja vaig dir altres vegades en aquest mateix blog i en l'altre,
tan efímer, dedicat a la cançó. Avui només la compartiré amb els
qui la coneixien i amb els qui la coneixeran.
4 comentaris:
Ha tingut una vida llarga, complexa i interessant i forma part del nostre imaginari sentimental.
vaig parlar tambè d'ella fa temps,no vaig arribar a coneixer-la personalment, pero si a actuar en directe al començament de la nova cançó. Una vida molt plena i activa la seva.
salut
Ara mateix m'assabento decla seva mort...
Gràcies per les cançons. Les escoltaré en record i homenatge.
Una persona amb una aura especial. Interessant i per a mi, misteriosa.
És com dius, Júlia.
Segur, Francesc.
A mi també em va passar això que dius de l'aura (o una paraula semblant), Carme
Publica un comentari a l'entrada