2.4.15

entre la zoofília i la fitofília


Llarguíssim article al diari sobre els gossos (i els humans) de Barcelona. En copio uns fragments:

Cinc districtes guanyaran àrees de 700 m2 [...] El regidor va qualificar aquest projecte com un “canvi de model radical” en l'oferta d'àrees “perquè els gossos puguin córrer i socialitzar-se millor.” [...] Tota aquesta planificació respon a l'ordenança de protecció, tinença i venda d'animals, aprovada el juliol de 2014 i que va entrar en vigor l'octubre de l'any passat. Aquesta ordenança estableix, entre altres coses, la prohibició general que els gossos vagin deslligats per la via pública tret d'en espai reservats especialment per a això. Però es va establir una moratòria de 18 mesos, (fins l'abril del 2016) per aplicar aquesta prohibició, partint que no hi ha a Barcelona prou espais reservats per a aquests animals. [...] Hi ha altres prohibicions i obligacions en l'ordenança, sobre algunes de les quals ja es va oposar en el seu dia que seran de difícil control. Així, s'estableix la prohibició que un gos estigui lligat més de dues hores seguides o que estigui sol en un habitatge durant més de dotze hores. Tret dels cadells, els gossos hauran de ser trets a l'exterior almenys dues hores al dia...

Necessitaria moltes hores i unes quantes pàgines per opinar sobre els gossos ciutadans i els seus amos, i els imbècils que fan ordenances municipals canines, a qui espero no conèixer en el que em resta de vida. I que consti que el que menys m'importa són els sis milions d'euros que costarà l'any que ve el nou projecte de socialització dels animals. Què no faria jo pels gossos? A la fi, tothom sap que si tens un amic gos -o gossa- no et calen amics humans o, en tot cas, són menys fiables. I tan fiables i amistoses com els gossos són les plantes.

El lloc una mica verd que tinc més prop de casa és el passeig de Sant Joan. A la part alta del passeig, la que jo freqüento, hi ha uns parterres magnífics on, a part de tenir cura dels arbres, estacionalment es planten noves flors. La sensació, durant tot l'any, és magnífica. En l'exterior de cada parterre hi ha un petit cartell de poc més d'un pam quadrat que prohibeix l'entrada als gossos. Els animalets, sempre dòcils i obedients, ja el veuen, ja, però els seus amos els obliguen a transitar entre les plantes, a olorar-les, a pixar-s'hi, a cagar-s'hi, a escarbar-les... Els gossos, una vegada acomplerts els desitjos dels amos, tornen al seu costat fent veure que estan contents, però amb un sentiment de culpa -mirada baixa, ulls tristos, malgrat que remenin la cua- que els rossega per dins, perquè, si no intel·ligents, són intuïtius, i saben que les plantes també tenen vida, una vida plena, independent i socialitzada al mateix temps. Saben també, o al menys ho intueixen, que les plantes no només tenen els miserables cinc sentits dels seus amos, sinó quinze sentits més. En darrer terme, els gossos -i les gosses- saben o intueixen que si bé l'evolució de les plantes és molt lenta, no té aturador i que si ara ja hi ha plantes que també s'alimenten d'insectes, arribarà un dia que hi haurà plantes que s'alimentaran de gossos i d'humans; encara no tenen clar qui serà el primer a ser assimilat. Sobretot, els gossos -i les gosses- barcelonins temen que el primer lloc on les plantes evolucionin sense avís previ cap a l'antropofàgia o la caninofàgia sigui la seua ciutat. La qüestió és saber si començaran pels humans o per ells. Ja es veurà, però jo ho tinc clar.

 

6 comentaris:

Júlia ha dit...

El pitjor és que es pensen que tractant els gossos com persones se'ls fa un bé, per altra banda defensar els gossos i no, per exemple, els porcs, pot ser considerat racisme zoològic. De fet ja es parla dels gossos com si fossin persones, a molts nivells.

fra miquel ha dit...

De la mateixa manera que es va arribar a la Lluna o que s'exploressin els oceans amb un submarí després que Jules Verne ho imaginés...arribarà el dia que els robots semblaran persones de veritat com ho va imaginar Issac Asimov i que les plantes s'alimentin d'humans com ho va imaginar John Wyndham a "The day of the triffids" ;)
http://ca.wikipedia.org/wiki/El_dia_dels_tr%C3%ADfids
Els gossos poden estar tranquils. Tot apunta que nosaltres els humans anirem primer :P
Ja ens podem anar preparant
Bona setmana Santa
Abraçada

miquel ha dit...

Júlia, potser sí que a algunes persones els fa un bé tractar els gossos com a persones, però el que comença a ser molest és que hi hagi persones que ens vulguin encomanar les seus creences sobre la humanitat dels gossos.
Ho dius de broma, però ja hi ha ui comença a parlar de discriminacions animals. En fi...

Jo no veig gaire llunya aquest futur, Miquel.
El que m'admira és com és que encara sobrevivim.



Júlia ha dit...

El pitjor és que en aquests darrers anys m'he ensopegat amb molta gent amb qui connecto en d'altres coses i amb les quals no pots tocar aquest tema a causa del dogmatisme que rumbegen, és pitjor que la política o la religió, això de la 'humanitat' de gossos i gats i alguna altra bestiola...

Júlia ha dit...

fins i tot sé que hi ha parelles que han renyit a causa dels gossos i gats respectius...

miquel ha dit...

Cert, Júlia, si volem assegurar la pau, no cal tocar el tema de la humanitat dels animals domèstics o els drets de qualsevol altre animal que, per cert, tenen només l'obligació, que ja és molt, de servir la humanitat humana.