Vaig cap a mar, però m'aturo a Arts
Santa Mònica, simplement per veure que hi ha. A l'entrada, a la
dreta, una exposició -jo, únic visitant circumstancial- que no em
diu gaire cosa, però agafo els fullets explicatius. Tot és silenci.
Estic a punt de seguir el camí, però abans obro el cortinatge negre
que envolta el claustre. Tot ple de gent. Una noia, que té ordres i
em deu veure cara de despistat, se m'acosta. Du un paper i m'informa
que se celebra un homenatge a Gerard Vergés. Li dic que el conec i
apunta el meu nom. Passo. Em repenjo a la paret de vidre de la caixa
de l'ascensor. Ramón García Mateos, poeta i traductor de Vergés,
està a mig llegir un llarg poema seu en record del mestre i amic. El
rememora, en llegeix un altre. Aplaudiments. Presenten Cinta Massip,
poetessa tortosina que crec que comença llegint aquells versos del
poeta dedicats a Franco -el grup rasquerà Xeic! el canta. Arriba el
torn de Manel Ollé, escriptor i exprofessor de l'institut Joaquim
Bau -jo hi vaig estudiar un curs- que després de recordar-lo,
llegeix textos del prime poemari de Vergés. Puja a l'escenari el
rapitenc Emili Rosales, escriptor i editor, parla de la seua relació
amb el poeta i llegeix un poema propi dedicat al seu mestre literari;
en acabar, anuncia que Proa publicarà aquesta tardor la poesia
completa de Gerard Vergés. Gran notícia, i així es tanca el
cercle, amb la mateixa editorial que va publicar els seus dos primers
poemaris. Anuncien que l'alcalde de Tortosa -l'homenatge a Vergés,
mort el 23 d'abril de l'any passat, l'organitzen l'ajuntament de
Tortosa i la Institució de les Lletres Catalanes-, però com que em
temo que no recitarà cap poema -i tampoc els qui parlaran després,
si és que en queden- , decideixo que ha arribat el moment de
continuar passejant.
No cal dir res sobre si Gerard Vergés
és molt o poc conegut; en tot cas, cal recordar que val la pena
llegir la seua obra, en vers, però també en prosa. Tant de bo el
volum anunciat per Rosales serveixi per acostar-lo a molts més
lectors.
Com de costum, vaig fer una mica de
gravació. Al final em prendran el número amb tanta camereta, però
és que cada dia em costa més assaborir els poemes, encara que
siguin coneguts, en una primera lectura; necessito temps.
3 comentaris:
No deixa de ser curios, que tu que sovint has manifestat que no t'acaba de fer el pes la poesia, en parlis tant sovint, amb l'encert dels poetes com Gerard Vergès, que no és massa conegut. Hi va haver una época en que semblava que a casa nostra nomès hi havia tres poetes Espriu, Marti i Pol i Papasseit, sabem però que n'hi ha molts mes, fins i tot una poeta valenciana que no era tal i que a ambdòs ens agradava molt...
Tens raó, Francesc, sovint he dit que llegeixo poca poesia, no que no em faci el pes, però, lector mandrós com m'he tornat, trobo en la poesia, tan breu i condensada, les històries i els suggeriments que en la prosa s'allarguen fins a l'infinit. No, de veritat, continuo sent un lector mediocre de poesia.
Ah, la poeta valenciana.... Quin greu ens va saber que decidís estroncar la seua brillant carrera literària. :-)
es el que té canviar de sexe
Publica un comentari a l'entrada