és el dissabte dia de putes?

He llegit la llista dels més venuts de Sant Jordi. Bé que m'abstindré de fer cap comentari, ni tan sols recordaré que en llocs de privilegi figura la llarga novel·la de Víctor Català que vaig esmentar l'altre dia, benvinguda i ben llegida sigui. Continuant amb la literatura, quan no fa res vaig encapçalar un post amb el conegut poema que comença "Admirose un portugués...", em vaig quedar amb les ganes de dir que Nicolás Fernández deMoratín, menys conegut que el seu fill Leandre, té un poema molt interessant que, que jo recordi, mai ens van recitar els nostres mestres o professors en les classes de literatura, tot i que a les qualitats líriques uneix unes característiques didàctiques i morals dignes de consideració.

La veritat, però, és que ni ara ni aleshores es parlava de putes en les hores lectives; encara diria més, ara gairebé només es parla de putes, em refereixo a la gent en general, en la més estricta intimitat o en els mitjans de comunicació. Les putes són un tema tabú en les reunions socials, fins i tot han desaparegut dels acudits, imagino que no només per qüestions de mal gust, sinó, sobretot, perquè és un tema delicat que pot entrar en conflicte amb els boirosos límits del feminisme o del masclisme i amb la cultura externa de la civilització contemporània. Ai, que gairebé m'he perdut. El poema de Fernández de Moratín es titula Arte de las putas i és llarguíssim, centenars de versos. L'autor el devia escriure cap a la dècada dels 70 del segle XVIII, però va circular manuscrit fins que va ser publicat l'any 1898 -moment emblemàtic- i no sé si s'ha reeditat (figuraria entre els més venuts de Sant Jordi? No ho crec). No insistiré en les excel·lències del poema, però sí que voldria cridar l'atenció sobre el fet que deu ser poc conegut en l'actualitat, perquè no m'explico que no hagi aparegut algun fragment, que jo sàpiga, en algun dels múltiples espais en què abunden les desqualificacions als catalans; m'estic referint concretament al fragment -que no és dels més sucosos- de la quarta part del poema on Fernández de Moratín repassa les putes segons els orígens geogràfics. Copio el fragment al·ludit i un altre dia en poden parlar.

Las catalanas son putas de oficio

y manejan el arte sin melindre;
éstas, sólo en su figa confiadas,
dejan en la muzada Barcelona
la calle de San Pedro y la del Vidrio,
y en carromatos sus canales cargan.
Es fama que un proyecto han ofrecido
al Ministerio, por el cual se obligan
a abastecer la Corte de pescados
y carne fresca y sana; y más han dicho:
que servirán al público barato,
y con tanto cariño y abundancia
que no hará falta ni podrá quejarse
la insaciable lujuria cortesana,
pero ha de ser a Cataluña sola
con exclusión de las demás provincias
a quien tal privilegio se conceda,
y cualquiera puta que encontrarse pueda
sin ser del Principado, sea entregada
a sus uñas y lengua chapurrada,
y con tal pacto a tributar se obligan
mayor farda que un tiempo los judíos.
Pero las hijas de Madrid, que oyeron
en descrédito suyo y de sus gracias
tal propuesta, chillaron y dijeron
que con ojos enjutos tal infamia
no se puede sufrir donde estén elles,
que su fama ha subido a las estrellas;
y sabe todo el mundo lujurioso
que ellas son muy mujeres, más o tanto
que Friné, o Venus, Lamia, Thais y Flora;
que nadie descontento fue hasta ahora
de entre sus piernas. ¡Ay, que se dijera
de ellas que necesitan del socorro
de otras putas para una friolera!
Y el Gobierno, justísimo, a su lloro
mostró blandas orejas, no dejando
que se estanque esta rama del comercio
cuando todos negocian libremente.