ecumenisme

He vist per casualitat que a la tele transmetien en directe el funeral pels morts de l'avió de Germanwings. Una exclusiva de Televisió Espanyola segons acord amb el cardenal Sistach. Les imatges de la Sagrada Família, que una vegada més deuen haver donat la volta al món eren espectaculars, molt millor que si l'acte s'hagués celebrat a la catedral. El cerimonial, al qual només es podia accedir per invitació, al menys fins on l'he seguit m'he semblat magnífic, plenament reeixit, començant amb els alumnes de l'institut del Llinars que anaven deixant a l'escala de l'altar tantes espelmes com víctimes hi va haver i acabant, fins on jo l'he vist, amb les paraules dels representants a Catalunya de diverses comunitats religioses. Més enllà de les paraules quedarà el dolor dels qui el senten, però sempre és un consol veure que els difunts són presents en la memòria i que tothom se sent unit en la pregària.

Com que visc a la vora del temple, he volgut anar a veure què passava a l'exterior. Carrers tallats i una gernació aplegada davant de la façana de la Glòria a l'espera de veure la sortida de les autoritats que, més enllà del protocol, devien parlar de les seus coses. Pels comentaris que he captat, la gent volia sobretot veure el rei i la reina. Llarga espera, fins que el sol ja no daurava les torres del temple. Al final, una visió fugaç -doncs no sembla tant alt, que petita ella- entre aplaudiments i xiulades, i els difunts descansant en pau. I tothom a casa, que la vida continua.