Admiróse un portugués
de ver que en su tierna infancia
todos los niños en Francia
supiesen hablar francés.
«Arte diabólica es»,
dijo, torciendo el mostacho,
«que para hablar en gabacho
un fidalgo en Portugal
llega a viejo y lo habla mal;
y aquí lo parla un muchacho».
Compro patates i enciams a “Carmen
Miranda”, la verduleria de prop del forn, perquè la meua habitual
està en obres. La dependenta, sud-americana, prima, d'uns quaranta
llargs, sense fruites al cap, encabeix un "mi amor" amb somriure en
cada resposta a les meues preguntes. Quan ja he pagat, li dic que
m'ha agradat que em digui amor. S'ho pensa un moment i, seriosa, em
diu que no li surt la paraula carinyo. És curiós com les parles
tenen tantes variants i connotacions per voler dir la mateixa cosa.
Miro una estona una tertúlia curta on
parlen del català fàcil. Una vegada més entenc que es refereixen
al català escrit, o què sé jo què volen dir. Em ve al cap, avui
també, el poemeta de Fernández de Moratín, amb la diferència que
aquí, ara, sembla que són alguns catalans els qui s'admiren
que els nens catalans parlin bé el català. Ho comprenc, els temps i
les circumstàncies són diferents i el català d'ara deu ser molt
més difícil que el de fa tres-cents anys.
A la nit, després de la victòria del
Barça, segueixo una estona un programa esportiu per la tele. El
presentador, que ja té una edat, incombustible i sabedor de tots els
detalls de tot el que es refereix al futbol en general i al Barça en
particular, diu que al camp es "van escoltar" retrets a la tasca de...
L'escolto atentament i sento el que sento. Hi ha gent que més que
partidària del català fàcil és propagadora del castellà
elemental, això sí, amb accent català.
3 comentaris:
Aquest poema del portugues m'el recitava el pare quan era menut i encara ho recordo i ell tambe, ara que li he comentat.
Quan a Carmen Miranda, tenia entés que havia entrat la franquicia en concurs de creditors 'mi amol', que és com ho diuen a Cuba.
salut
Quan al català és fàcil, si tens cuyong de parlar-lo com Monago. Pert cert que tenien els pares un veí extremeny, l'Antonio que tenia de malnón 'el cuyong' perque des que va venitr amb 18 anys fins als 87 en que va morir va ser la ùnica paraula en català que va dir, l'emprava sovint, aixó si.
Jo el recordo de l'escola, el poema, Francesc. No sabia això que dius de Carmen Miranda, però de fet, les verdures i fruites que tenien a la botiga aquesta darrera vegada no eren gaire lluïdes, potser és per això.
Un home de conviccions, el veí Antonio :-)
Publica un comentari a l'entrada