Hi ha un diari que fa un temps es feia
publicitat dient que si un dia explicava que els elefants volaven ens
ho havíem de creure. La veritat és que costa poc donar notícia de
les coses grans per molt sorprenents que puguin semblar. En el cas
dels elefants, per exemple, estic segur que molts de nosaltres els
veurem al cel abans que ho publiqui el diari. No, la credibilitat
sovint es basa en els detalls, en les coses petites, així que, per
dir-ho amb un eufemisme, em va disgustar que l'anunci de swing al
Centre Cívic de la Sagrada Família correspongués a una actuacióde la setmana anterior. Però ja posats, vam ocupar dues cadires
tocant al passadís central, que també cal donar oportunitats a
l'inesperat.
L'espectacle que vam veure s'ha de
viure en directe perquè qualsevol reproducció per mitjans
electrònics és parcial, enganyosa, com en totes les actuacions en
què els músics mantenen un alt grau d'interactivitat amb el públic.
M'explico una mica. Ens vam trobar una cantant-dona
orquestra-explicadora d'històries. La Cris, 24 anys, alumna que ja acaba a l'Esmuc,
actuava darrerament al metro. Comença presentant l'espectacle en què
en una gorra que passarà al públic hi ha uns paparets que li
suggeriran cançons. Algú tria a l'atzar un paper i li passa a la
Cris, ella parla, s'explica, divaga, concreta i interpreta segons el
que ha llegit. A continuació un altre espectador demana la gorra,
treu el paperet, i la cantant parla i interpreta. El contingut de
l'espectacle és variat, eclèctic, preparat i improvisat. Una del
públic treu un paperet que indica que ella mateixa ha de proposar
una cançó, tria una ranxera, la Cris, que no té gaire idea de
ranxeres, li demana que li concreti una mica un possible argument, la
cosa costa, però finalment interpreta... Sona un mòbil, a la
propietària li sap greu, però la cantant ens anima a no apagar-los
perquè diu que acostumada als passadissos del metro el silenci li és
estrany. Apareix un conegut, la cantant l'abraça i fa publicitat de
la seua música... En fi, anant passant l'estona amb un concert
desconcertant i desigual, amb tecnologia sofisticada i sense cap
tecnologia, amb composicions pròpies i alienes, etc. Per cert, les
il·luminacions de moltes sales són horroroses, posen uns focus de
color i anar fent. Quan va sortir l'artista vaig pensar: Ostres,
aquesta noia s'ha passat el cap de setmana a la neu sense treure's
les ulleres i ni tan sols ho dissimula amb maquillatge.
2 comentaris:
M'agrada !!!
Que bé que t'agradi :-)
Publica un comentari a l'entrada