10.5.15

aquest diumenge... no ho sabria ben bé dir, una tocantant?


Hi ha un diari que fa un temps es feia publicitat dient que si un dia explicava que els elefants volaven ens ho havíem de creure. La veritat és que costa poc donar notícia de les coses grans per molt sorprenents que puguin semblar. En el cas dels elefants, per exemple, estic segur que molts de nosaltres els veurem al cel abans que ho publiqui el diari. No, la credibilitat sovint es basa en els detalls, en les coses petites, així que, per dir-ho amb un eufemisme, em va disgustar que l'anunci de swing al Centre Cívic de la Sagrada Família correspongués a una actuacióde la setmana anterior. Però ja posats, vam ocupar dues cadires tocant al passadís central, que també cal donar oportunitats a l'inesperat.

L'espectacle que vam veure s'ha de viure en directe perquè qualsevol reproducció per mitjans electrònics és parcial, enganyosa, com en totes les actuacions en què els músics mantenen un alt grau d'interactivitat amb el públic. M'explico una mica. Ens vam trobar una cantant-dona orquestra-explicadora d'històries. La Cris, 24 anys, alumna que ja acaba a l'Esmuc, actuava darrerament al metro. Comença presentant l'espectacle en què en una gorra que passarà al públic hi ha uns paparets que li suggeriran cançons. Algú tria a l'atzar un paper i li passa a la Cris, ella parla, s'explica, divaga, concreta i interpreta segons el que ha llegit. A continuació un altre espectador demana la gorra, treu el paperet, i la cantant parla i interpreta. El contingut de l'espectacle és variat, eclèctic, preparat i improvisat. Una del públic treu un paperet que indica que ella mateixa ha de proposar una cançó, tria una ranxera, la Cris, que no té gaire idea de ranxeres, li demana que li concreti una mica un possible argument, la cosa costa, però finalment interpreta... Sona un mòbil, a la propietària li sap greu, però la cantant ens anima a no apagar-los perquè diu que acostumada als passadissos del metro el silenci li és estrany. Apareix un conegut, la cantant l'abraça i fa publicitat de la seua música... En fi, anant passant l'estona amb un concert desconcertant i desigual, amb tecnologia sofisticada i sense cap tecnologia, amb composicions pròpies i alienes, etc. Per cert, les il·luminacions de moltes sales són horroroses, posen uns focus de color i anar fent. Quan va sortir l'artista vaig pensar: Ostres, aquesta noia s'ha passat el cap de setmana a la neu sense treure's les ulleres i ni tan sols ho dissimula amb maquillatge.
 
 

2 comentaris:

jaka ha dit...

M'agrada !!!

miquel ha dit...

Que bé que t'agradi :-)