nomenklatura

Si ahir esmentava insignificants concrecions en les eleccions municipals, la veritat és que les generalitzacions també em semblen interessants, com a mínim en l'aspecte ideològic. Ideològic? Quin sentit té aquest terme al segle XXI? Cert que alguns partits es continuen autodefinint com de dretes -bé, els de dretes no se solen definir amb aquest nom- , d'esquerres o de centre, denominacions vagues d'allò més fluctuants, també substituïdes pels termes conservadors o progressistes. Alguns partits fins i tot conserven en les sigles vestigis de les antigues ideologies: socialistes, comunistes -el marxisme pràcticament és residual. Hi ha algun partit que s'autodenomini capitalista? Ara no ho recordo. Encara hi ha algun partit anarquista. Per cert l'altre dia parlava amb un anarquista confés i li vaig preguntar si era prudhonià o més aviat bakunista... En fi, és igual. Els partits amb un llibre -o dos o tres- de capçalera d'un ideòleg clàssic han desaparegut i les formacions més noves ni tan sols ho dissimulen. L'eclecticisme -ja era hora, perquè, què són els polítics sinó uns eclèctics?- és la ideologia imperant. Acció-reacció, aquest és el lema. És qüestió dels ciutadans decidir quina línia d'accions i reaccions són les seues preferides.

Sigui com sigui, tots els partits, els nostres, els occidentals, són demòcrates, fins i tot els republicans, que també als Estats Units són demòcrates. Això sí, de quina manera ha d'exercir el poble la sobirania continua sent un tema més aviat tancat; les estructures de govern en aquest país i en molts altres tendeixen a l'endogàmia i fins i tot els qui diuen de modernitzar-les -partits o petits grups que es presenten a les eleccions- les accepten. Quin remei si volen governar o tenir una petita quota de poder, ni que sigui poder servir el cafè a l'alcalde.