12.5.15

sessió doble


Em perdo el principi, però escolto una bona estona l'entrevista de Cuní a Pablo Iglesias. El personatge s'administra perfectament i té carisma, barreja fortalesa amb fragilitat, que no debilitat. És un líder del nostre temps, bé, vull dir dels temps actuals. Miro enrere i penso en Gary Cooper, sol, però triomfant. Em pregunto quanta gent vota no un partit, una gent, unes idees, un programa, sinó una persona, sigui a consciència o inconscientment.

En acabar l'entrevista arribo per casualitat a la segona de TVE. Fan ¡Bienvenido Mister Marshall! i la miro fins que s'acaba, és curta. És possible que sigui una contraprogramació de l'entrevista? A la fi, a la pel·lícula, els desitjos, els somnis, les esperances acaben en no-res i els habitants de Villar del Río encara han de contribuir en la mesura de les seues possibilitats els costos de la rebuda frustrada.
 
 



7 comentaris:

Júlia ha dit...

El que sembla que no ha entès aquest senyor i crec que tampoc la senyora Colau, tot i ser del país, és que recórrer al vell tema dels socialistes hispànics sobre cinturons vermells, barriades marginals i marginades, i diferències entre catalans rics i catalans pobres o catalans autòctons i catalans nou vinguts és avui un anacronisme, o, en tot cas, hauria de mencionar més a fons les noves immigracions no espanyoles tot i que, és clar, molts d'aquests no voten. El país és molt més complex i està molt més barrejat del que volen i diuen.

Júlia ha dit...

La peli, un clàssic que guanya pes amb els anys, tota una metàfora de com van les coses en molts àmbits i una encisadora faula sobre esperances, desenganys i conformitats realistes.

Carles ha dit...

Ah, que bona! I tan actual :)

miquel ha dit...

És ben possible que no ho hagin entès, Júlia, o que no ho diguin, però el seu discurs és més efectiu, segons les estimacions de vot que el d'altres que ho tenen ben clar i ho expliciten. A la fi, la política no és precisament l'art de la veritat.
De la pel·li, la part final me l'he de replantejar, tanta conformitat amb alegria? Em dec haver perdut alguna cosa.

Sempre hi trobo nous matisos, Carles, però, com deia abans, no veig prou clar el missatge i la seua aplicació actual.

Júlia ha dit...

Si no hi hagués conformitat amb alegria ja ens hauríem tirat tots daltabaix del terrat, aquí i a les antípodes

Júlia ha dit...

Jo el veig perfectament el missatge, i sempre trobo casos per aplicar-lo, és allò de 'mentre hi hagi salut' o de pitjors no en vinguin...

miquel ha dit...

o virgencita, virgencita, que me quede como estaba. Sí, és una filosofia.