Encara m'arriben els sons sords dels
focs quan ja fa un moment que s'han apagat. En el silenci llarg de la
nit, llegeixo les paraules de l'A., i penso que té molta raó, potser
no tota, que l'escriptura, la paraula, té molt d'aprenentatge
-d'artifici per tant- i qui sap si també és un do. Repasso les
meus mancances a la llum del que diu ella i del que penso, però avui
tant se val. Res del que pugui dir arribaria enlloc. Després
d'escoltar els parlaments dels herois del Barça, les meues idees, que potser alguna vegada han tingut cert interès,
semblarien misèrrimes, les estructures emprades per explicar-les
trontollarien, els mots, pobríssims, reiteratius i mancats de
precisió, a penes es podrien seguir. Hi ha dies que un ha de
reconèixer la derrota i procurar no tirar gaire sal a les ferides.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
... és que van a escoles d'elit
Cada vegada que es guanyen copes i es repeteix la mateixa escena dels parlaments em pregunto si cal l'espectacle d'ahir. Algú em va dir que és com a l´Antiga Roma, més o menys. Sí, però amb altaveus.
i molt que es nota, Júlia.
I el d'ahir, A., ha estat lloat per periodistes i entesos. Devien tenir els altaveus més potents i jo no m'hi vaig fixar.
Publica un comentari a l'entrada