Una biografia brevíssima de Pedrolo
concreta que la seua obra s'ha traduït a més de vint idiomes sense
especificar llengües ni llibres. Llàstima que a la majoria de
llibreries -les biblioteques són una altra cosa- ni de bon tros es
puguin trobar la meitat de la meitat de vint llibres de l'autor.
A penes un passar fulls llegint poca
cosa més que títols i entradetes. “Una aposta ferma pel català
ric, divers i vivaç.” Si l'aposta de Picadura de Barcelona
és bàsicament aquesta -i la ironia i la dissecció, tan del nostre
temps- , anem ben servits. Estic segur que si llegís el contingut de
l'article, quedaria més convençut de la bondat subjectiva del
llibre. Ah, el llanguiment que produeix la calor...
“Vargas Llosa -al meu entendre, el
millor escriptor viu en qualsevol llengua llengua- és
efectivament...” (S. Vila-Sanjuán) No passo d'aquí. El millor
escriptor en qualsevol llengua! Sí, esclar, encara viu. Com que amb
prou feines puc llegir amb una mica de solvència en tres llengües,
no puc opinar. De tota manera, em pregunto quants escriptors vius amb
obra publicada hi ha a data d'avui. Algú deu haver fet el recompte.
Empès per un dels meus rampells
literaris habituals, compro Assassinat de Guillem de Berguedà,
de Francesc Ribera “Titot”. Els rampells no són gratuïts,
evidentment: tinc un gran respecte pel músic des que es va atrevir a
treure un CD amb l'obra sencera de Berguedà. He fet una mirada al
llibre i veig que va incloent sirventesos i altres composicions del
trobador -totes? El repàs ha estat massa ràpid per saber-ho-. Em
preocupa que la novel·la pugui ser un joc de virtuosisme al servei
dels versos. Ja es veurà.
2 comentaris:
S'íntentarà, senyor Pujol, però a la meua edat, els esforços...
Sigui com sigui, li desitjo èxit
Publica un comentari a l'entrada