claritromicina

No tinc res contra els metges, al contrari, el seu contacte m’ha estat habitualment beneficiós. El que valoro especialment del seu tracte és la capacitat que alguns tenen de tranquil·litzar-me quan els explico els meus problemes. Aquesta capacitat d’escoltar el pacient, de crear empatia, penso que és un dels elements característics dels bons professionals i un dels factors importants a l’hora de recuperar la salut.

Dit això, afegiré que hi ha un aspecte que odio especialment de la professió mèdica, un aspecte que sempre em crea una certa aversió quan acabo decidint que he de visitar-los: la seva total inhumanitat quan em prescriuen determinats medicaments, que ells i jo sabem que em poden ser greument perjudicials. Els medicaments convencionals poden ser la causa de la curació d’una determinada malaltia, però també el motiu de no sobreviure al procés de curació.

Agafem, per exemple, la “Claritromicina Normon 500 mg comprimidos recubiertos EFG”. Només el nom ja imposa. Si hi afegim 500 mg, ja veus que la cosa és seriosa. Quan acabes llegint “comprimidos recubiertos EFG” (què cony vol dir recubiertos EFG?), saps positivament que el medicament ha de ser letal per a la malaltia, com una bala blindada explosiva. Però un no es deixa enganyar i abans d’autodisparar-se sap que ha de llegir les 150 ratlles amb què la indústria farmacèutica de torn l’amenaça amb tots els horrors imaginables.

Com que el text és llarg i carregós, un prescindeix dels apartats dedicats a nens, embaràs i lactància, també deixa de banda conducció i ús de màquines, igualment se salta les interaccions amb altres medicaments perquè només pren aquest. I comencen els detalls.
Possibles (sic) efectes adversos: els que poden aparèixer més freqüentment són els relacionats amb l’aparell digestiu: ganes de vomitar, indigestió, diarrea, vòmits, dolor abdominal, mal de cap, alteracions del gust, augment dels enzims del fetge.
Amb menys freqüència: alteracions del fetge (que generalment són reversibles), reaccions al·lèrgiques, que van des de picors a al·lèrgies greus, visió borrosa, ansietat, insomni, malsons, confusió, pèrdua de l’audició (normalment reversible), inflamació de les genives, infecció a la boca per fongs.
Excepcionalment –em tocarà a mi?- s’han observat casos de disminució dels glòbuls blancs o plaquetes i d’augment de la creatina en sang.
Rarament –seré l’afortunat?-, s’ha descrit l’aparició d’alteracions del ritme cardíac...


En acabar aquesta lectura, de la qual us he estalviat força detalls, un pensa que és una desgràcia saber llegir i entendre el que llegeix. En aquest cas, de totes maneres, és una pèrdua de temps, perquè un finalment s’acaba disparant cada 12 hores aquestes bales matamicroorganismes, prescindint dels advertiments del seu seny, que li diu que manejar armes sempre és perillós, encara que es faci per una bona causa. Un avui també pensa que aquest post només és possible per la manca de ganes de posar-se a fer quelcom més productiu, que els estats febrils són ben curiosos.

P. S.
Ja deveu haver llegit que la salut de la Catalònia perilla definitivament a causa de 96 supositoris que es faran servir per apuntalar i millorar el seu estat i que l'obligaran a mantenir-se en repòs un temps no del tot determinat.