d'indis i altres nacions

L’any 1793, diverses NACIONS índies dels territoris de Lluisiana i Florida van firmar a Nogales un tractat amb S. M. C. Rey de España i Emperador de las Indias, pel qual s’establia una aliança ofensiva i defensiva en què es reconeixia el Rei com a mitjancer davant dels Estats Units en assumptes de límits territorials. Pocs anys abans, el 1789, s’havia aprovat la Constitució americana. En el seu procés d’expansió, els USA van comprar Lluisiana l’any 1803 i, poc després, Florida. I així és com les Nacions índies van continuar lliures en unes altres mans.

Encara avui, com sabeu, podeu trobar aquestes Nacions en tot el territori americà, per bé que no solen estar gaire satisfetes del seu destí i continuen preguntant-se com han pogut convertir-se en el que ara són. Algunes sembla que han trobat la resposta en el mal ús de la llengua i ara ho volen esmenar:
“El llenguatge és vital per la cultura Lakota. És la nostra casta. La història ha demostrat que la manera com fem servir i desenvolupem el nostre llenguatge pot causar que el poble Lakota creixi o pot destruir-nos. Fa dos-cents anys, la llengua ens va enlairar fins un punt en què érem un poble fort i pròsper. En dos-cents anys, l’ús incorrecte de la llengua gairebé ens va destruir. Ja ha arribat el temps que la llengua Lakota torni com un vehicle de poder.”
Albert White Hat Sr.: Reading and Writing the Lakota Language.

Ja és possible que la llengua hi tingui alguna relació, però em temo que la cosa és una mica més complexa.

I continuo amb la llengua i les nacions. A algú de l’editorial Salvat se li deurà caure el cel al cap. Com pot ser que hagin deixat sortir el darrer àlbum dels irreductibles gals amb dues faltes en les set paraules del títol? De totes maneres, si la febre em baixa una mica, us asseguro que aniré a fer una volta per les llibreries, perquè dintre d’uns anys aquest títol valdrà una pasta.