9.10.05

dharma

La Dharma l’arma”. 30 anys ja (en realitat la Companyia va néixer el 74) des que el grup va treure el primer disc, quan encara tots els capellans anaven de negre i ells feia temps que havien pensat que era preferible anar a tocar als instituts que escalfar les cadires de les seves aules. Després va venir el Zeleste ...

30 anys i encara en plena forma, els supervivents i els nous. Avui els he sentit al carrer Còrsega, a la vora de la plaça del llapis, en un concert que celebrava l’aniversari dels Diables de Gràcia. No érem massa, jo calculo que uns 538, però no em feu cas, que sóc de lletres. Era curiós veure gent de 50 (pocs) amb altres de 17 (pocs). Segurament entre aquests hi havia la Laia , o altres que encara els descobreixen, que al web del grup deia: “hole!! primer d tot dir q vaig estar al concert d la dharma al senglarock i va ser simplement genial... em deien q no m'agradarien, q ia no eren d la mva epoca... pro va ser en el coneert que més vaig ballar i divertirme!!sou los millors!! m'agradarie sorprendre al meu pare invitantlo a un concert d la dharma (pq li encanten), i el seu aniversari es prop del 8 d'octubre...”. Mentrestant, un altres pares o similars es veien obligats a escoltar una música que no els devia dir res perquè el que volien era penetrar a l’Imperator, que avui s’havia vist sorprès per un so abominable que no deu estar molt lluny de trobar-se entre els seus preferits, encara que mai se sap...

30 anys de música que ja és història del país. Un episodi de la millor història.
















P. S. Com en les albes dels trobadors, després d’una nit plaent arriba el despertar a la dolorosa realitat del dia. Un dia que ens porta a les declaracions d’un dèbil mental, políticament parlant almenys, amb mania persecutòria que no dubta enfrontar el seu poble amb el poble veí amb l’únic fi de mantenir el seu protagonisme en una història que és incapaç d’entendre (o sí?). Mentrestant, altres des de fora tenen més clara la situació ... de moment.

Darrera hora: En entrar en el meu comptador de visites em quedo de pedra. A la part superior es pot veure una bandera i un missatge del Ministeri de Defensa que diu: "Gracias a todos los españoles por el apoyo y la confianza en sus Fuerzas Armadas. 12 de octubre. Dia de la Fiesta Nacional. " En Bono ataca de nou? Les forces armades en un comptador de visites?

4 comentaris:

Anònim ha dit...

ara els he perdut una mica la pista, però tinc tots els discos (discos discos!) fins al que van treure després de morir l'esteve fortuny. loucomballa em continua encantant :)

mar ha dit...

la dharma, zeleste... i d'això ja fa trenta anys (aaiiissss)
ostres, m'ha sobtat veure la foto (ja no me'n recordava) però després he mirat les de la meva època i tots els meus amics eren així (jo era "pitjor")

quin fart de ballar que m'he arribat a fer amb la dharma!!!

pere, tu eres aquell que s'asseia a la cantonada a la vora de la cortina, allí a zeleste? (jejej)
mira que si ho eres i resulta que... (bé, no ho explico)

miquel ha dit...

Realment loucomballa va ser un disc trencador. Jo també els tinc una mica perduts ara, però no la seva música.

Com que tants anys, mar? Fa quatre dies.
Akgun dia haurem de fer sortir les fotos dels calaixos.
Potser algun dia em va tocar vora la cortina, però procurava centra-me. A veure, faré memòria...

Anònim ha dit...

If you would just take your time to know your way around, you could discover