12.10.05

supervivent de lluny
















La mirada perduda, la infantesa malmesa, l'amor de la mare
Publicat per a 5:39 p. m.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja ho veus: ens hem tornat insensibles
Perejoan

7:10 p. m.
mar ha dit...

ahir, parlant amb Neus Català, em deia que la imatge més dura de la guerra és la d'un nen...

i sembla mentida que ni tant sols aquestes imatges siguin capaces d'aturar les guerres

s'encongeix el cor

7:53 p. m.
miquel ha dit...

Més que res és que ara tenim uns horaris molt carregats i variats, i aquestes prioritats llunyanes no hi acaben d'entrar.

Segurament La N. C. té raó, però, en veiem tantes, d'imatges. Bé, la veritat és que no se m'acut cap justificació.

9:43 p. m.

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)