plany

Se sap, i es pot llegir, que els trobadors escrivien un plany quan moria un amic. Diuen que se sap, però no es pot llegir perquè no se’n conserva cap, que els trobadors també havien escrit planys amb motiu de la destrucció o la pèrdua d’una ciutat. Deixeu-me ara a mi escriure un plany, que tampoc no es conservarà, per la destrucció d’una ciutat virtual que em va allotjar durant molt de temps, una ciutat en què el temps es podia comptar per dies, però que jo comptava per post: 322 posts del setembre de 2004 a maig de 2005. Quina bestiesa! Tanta incontinència verbal...

Vaig començar a escriure com un joc - em sembla que després que algú em portés a Barcelonetes- en el primer lloc que em va aparèixer i em va semblar senzill d’utilitzar. Vaig anar llegint els posts d’aquesta ciutat i també d’altres ciutats veïnes o de llocs isolats. I uns i altres de tant en tant dialogaven amb mi. No citaré noms dels veïns –la majoria de parla castellana, deixeu-m’ho dir- ni dels forasters que es van convertir en part de casa meva; no té cap importància i la majoria ja ho sabeu. Alguns dels de la ciutat i dels de fora em vau oferir allotjament en les vostres cases i us ho agraeixo. Va arribar un dia, però, que cansat del mal funcionament dels serveis de la ciutat i dels canvis que s’hi van produir, vaig decidir canviar d’aires. Altres abans ho havien fet, i també després. Però vaig continuar visitant els amics que s’hi van quedar i els nous habitants que s’hi van establir.

Ara sembla que la vella ciutat, la Barcelonablogs on vaig néixer, s’ensorra. Ara m’assabento que era gairebé l’obra d’una sola persona que no es veu en cor de mantenir funcionant la maquinària que ha mantingut la ciutat activa des de 2003. Es perdran centenars de cases, desapareixeran multituds de records. Jo mateix deixaré paraules i imatges que encara guardava allí i que no vull recuperar (potser alguna?). Perquè la vida, i més la virtual, és pura provisionalitat. Durant un temps serà Google qui encara ens portarà a la ciutat ja inexistent a través de les seves “còpies en memòria”. Després, el buit més absolut, l’oblit.

Deixeu-me expressar ara la pena que sento per la pèrdua de la ciutat de la meva infantesa, encara viva, on vaig deixar amics i coneguts. Deixeu-me que des de la provisionalitat d’on ara sóc doni les gràcies a Ricardo Nuno (i a Viktor) que guardarà les meves possessions fins al final. Deixeu-me donar-li l’adéu ara, per si el 30 d’octubre me n’oblido. (Ara, en anar a escriure els vincles, llegeixo una proposta Fènix de Ricardo. Massa tard per a mi, i qüestions de..., va no diré res més.)


P.S. El meu plany em porta a una altra ocultació. Demà podrem veure l’eclipsi anul·lar de sol, que a Barcelona tindrà el seu moment de màxima ocultació a les 11,04, amb un 83,5 del disc solar amagat darrere la lluna. Llàstima no trobar-se a Santiago, Salamanca, Madrid, València o Eivissa, que estaran just al centre del trajecte dels astres. De totes maneres, no crec que aquesta visió parcial des del nostre país sigui cosa del govern central.
Per cert, que bonic si s’hagués aprovat l’Estatut a les 11 de demà: un símbol còsmic. Però el tripartit no pot estar en tot.

M’ha cridat l’atenció aquesta recomanació que he llegit al diari: “Una de las mayores preocupaciones ante el eclipse de mañana es que la máxima ocultación del sol coincide con la hora del recreo en muchas escuelas y se teme que algunos niños, llevados por su curiosidad, miren el sol sin protección y se dañen la retina. El Departament d´Educació ha distribuido una circular en las escuelas en la que "recomienda que durante el eclipse [ los niños] estén en un lugar desde el que no puedan mirar el sol". Què haurem de fer, tancarem els nens amb aules amb les persianes baixades? No, dona, no, el que hem de fer no és amagar la informació directa, sinó dotar la gent dels mitjans per poder gaudir-ne amb responsabilitat. Espero que les escoles em facin cas. Quina decepció si no és així.

Si voleu una informació completa i pràctica sobre l’eclipsi, la podeu trobar al web de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell, amb informació i visualització amb temps real incloses. I si demà no esteu en condicions d’observar-lo, recordeu que al març de l’any que ve en tindreu un de parcial que també serà prou espectacular.