símbols

Em vaig perdre la visió directa de l’eclipsi al cel, però no la dels colors tan especials que va produir a la terra, i que només apareixen quan algun fenomen meteorològic crea les condicions adients. En aquells moments, em van venir al cap els primers versos d’un poema de Carner. Un dels meus preferits d’un dels meus llibres preferits, Auques i ventalls. Més tard, vaig pensar que és curiós com hi ha fets d’actualitat tan insistents que els arribes a veure fins i tot allà on no apareixen. Això és el que em va passar amb “Símbols”. De sobte em va semblar que l’estiu del poema agafava un altre nom i que ves a saber qui serien la minyona, un noi i un d’Agramunt (un d’Agramunt!) que li donarien l’empenta final. Però aquesta setmana ja no vull parlar de política, tot i que segurament m'hi veuré abocat.

L’antic veia la Lluna com una noia casta,
el Sol com un poeta. El foll estiu on som
(la pedra es torna brasa i l’aire es torna plom),
la fina camiseta com una pell s’encasta),

és com una senyora (Guiteres o Proubasta)
que, com sobrix, no dóna amb planta lleu, cap tomb;
baldera, boteruda de natges i de llom
espera el seu tramvia, i amb els ulls clucs ja el tasta.

Tantost aquell s’atura, ella amb les dues mans
pren qualsevol del dos agafadors brillants
que hi ha a la plataforma, i es tira ella mateixa,

però damunt l’estrep un peu, un d’únic, deixa:
són pocs, una minyona, un noi i un d’Agramunt
per rescatar la cuixa d’en terra, hissant-la amunt.

Josep Carner: Auques i ventalls (1914)

P.S. Deu ser purament casual i no simbólic que s'hagi triat el 2 de novembre, dia dels difunts, per debatre a Madrid l'Estatut de Catalunya?


P. P. S. M'ha cridat l'atenció, com a Jaume, l'afirmació de Vargas Llosa dient que durant la seva estada a Catalunya no va conèixer cap nacionalista. A diferència de Jaume, no creiem, perquè sabem. Des d'aquí podem donar fe que sí que en va coneixer algun (i ell mateix ho deixa entreveure a l'entrevista) que encara es pot localitzar. El que passa és que de vegades, amb l'edat o les tendències, falla la memòria o el concepte es torna imprecís o selectiu. Tot plegat, no té cap importància. La seva Lletra de batalla per Tirant lo Blanc ens va ajudar a recuperar un clàssic i part de la seva narrativa continuarà sent important.