ficcions versemblants?

Sembla que TV3 l’està encertant, és a dir, que la seva audiència augmenta i alguns dels seus programes de ficció arriben a convertir-se en referents de certs sectors i persones. No només en parlen sinó que els incorporen a la seva realitat i les anècdotes les converteixen en categories.

Els del Centre Comarcal Lleidatà es queixen de Lo Cartanyà. I en Quim Monzó ho aprofita per fer un article: En cartas a la prensa explica que, tradicionalmente, TV3 utiliza una lengua estándar y que "la primera vez que aparece una modalidad lingüística, la occidental, es en un esperpento rural concebido, seguramente, por la visión desorientada de un ciudadano urbano". Añade Jordi Bellet, presidente del Centre: "Nos desagrada que se desprestigie esta habla presentando una modalidad irreal, extraña y ridícula, para envolver la miseria intelectual de provocar risas fáciles por medio de un vocabulario grosero, una ambientación ramplona y unos personajes insultantes por estúpidos. Podeu acabar de llegir l’article aquí (divendres, 21) o a “L V”, si no ho havíeu fet.

A veure, el serial pot estar millor o pitjor, però el que no veig clar és davant de qui es desprestigia la llengua. És que encara queda algú que no ha viatjat per les terres de Lleida i no sap quina és la llengua que es parla o no es parla allà? Què és el que fot, que la llengua que apareix sigui “irreal, estranya i ridícula” o que la ficció sigui del tipus a què al·ludia Marsé l’altre dia? Per què no es queixen els de Tarragona que tenen aquesta mateixa modalitat dialectal? Per cert, el primer episodi em va recordar dues o tres expressions que fa temps que no sentia. En realitat qui es queixa no té tant en compte la llengua que es parla com el fet que els personatges que la parlen se situen en un lloc real i presenten una personalitat i una conducta que sembla que no correspon al lloc. Apa, senyors, una mica més de confiança en el criteri dels telespectadors per discernir el que se’ls hi dóna. I si voleu passar de la realitat a la ficció entreu en el fòrum de Cartanyà o en el seu bloc i li expliqueu el que calgui.

Ventdelplà encara té més èxit. De moment, que jo sàpiga, ja hi ha dos col·lectius que s’ofereixen com a guionistes alternatius: l’Associació Catalana de Producció de Porcí, que es va queixar que el tractament dels purins que fa un desaprensiu del serial pot donar una idea de ramaders irresponsables als espectadors. ¿Tanta força pensen que té la televisió que creuen que un programa de ficció pot desfer en quatre o cinc hores la reputació que els ramaders d’aquest país s’han anat guanyant al llarg dels anys de feina ben feta?

Per altra banda, la Federació Catalana de Golf considera que a Ventdelplà es dóna una imatge dels camps de golf allunyada de la realitat i concreta xifres per contrarestar la manca d’informació dels guionistes (podeu llegir-ho aquí). Un dels punts més curiosos del comunicat diu així: “los medios públicos de comunicación deben cumplir una función informativa y pedagógica para corregir y eliminar prejuicios que amenazan a determinados colectivos y ámbitos de la realidad social”. Home, vols dir que no estem confonent-nos. Què es demana, que TV3 faci un serial per cantar les excel·lències del golf com a esport i en el seu vessant de regulador dels espais rurals? Què es vol, que qualsevol producte de ficció vagi encaminat a lloar un esport, un gremi, una institució....? De moment, un responsable de la productora del programa ha respost, entre altres coses, que encara no està en condicions de dir si els guionistes de la sèrie optaran per construir el camp de golf. Intriga al màxim!

Ara només falta que el Col·legi d’Advocats protesti perquè l’exmarit de la protagonista, que és advocat, és presentat com un subjecte dolentíssim, fins al punt d’haver volgut atropellar la seva exdona. La veritat és que no crec que ho facin, perquè tothom sap que els qui defensen la llei –tots els advocats- serien incapaços d’una conducta delictiva.

Ai, que simple és el món de la realitat i que mal reflectit es troba en la ficció. Déu me’n guard que la ficció s’acabés convertint en realitat. I tant de bo que la gent llegeixi tan poc, que si no fos així les editorials no pararien de justificar-se per les obres dels seus escriptors.