reaccions

Abans, d’aquells qui simplement reaccionaven davant de la realitat sense intentar transformar-la, sense interessar-se pels motius que feien que fos com era, en deien reaccionaris. Bé, segurament el diccionari no diu exactament això -segur que no ho diu-, però ja m’entendreu. Em sembla que en l’actualitat aquesta paraula ja no es fa servir, que fins i tot seria un arcaisme risible i políticament incorrecte el seu ús aplicat a les polítiques dels partits i dels governs. En realitat, però, a mi em sembla que el que passa és que ja no té sentit aplicar una paraula que s’ha tornat consubstancial amb pràcticament totes les polítiques.

Llegia ahir, i suposo que se’n parlarà encara molt, que l’ajuntament de Barcelona ha reaccionat davant de l’incivisme creixent que els mitjans van detectar a la ciutat, i que estan preparant una ordenança municipal que segurament s’aprovarà el gener. La qüestió, evidentment, va de multes. Els consellers no ho diran, però deuen estar pensant que les denúncies des de la premsa sobre la “degradació” de la ciutat els han anat de conya per articular un nou sistema impositiu.
Sembla que la cosa ja està força avançada –que en són de ràpids- perquè fins i tot es parla de les quantitats concretes que s’haurà de pagar per l’incompliment de les normes. Si et troben comprant en un “top manta”, un mocador amb dibuixos de Miró, per exemple, et poden caure entre 120 i 500 €; però home, si són incapaços de treure les parades de davant del C. I., i ara diuen que et pescaran en el moment just que pagués el teu mocador. Fer les necessitats (en què quedem, són o no necessitats?) al carrer pot costar-te entre 300 i 1.500 €, segons que la via pública sigui més o menys concorreguda, hi circulin menors...; és a dir, que ara faran un rànquing de carrers i d’horaris, m’agradarà veure’l, i també m’agradarà saber quins són aquells carrers pels quals no transiten menors –no em queda clar si l’agreujant dels menors és a causa del mal exemple que veuen o per si els sembla que per veure culs i penis s’han d’esperar un temps-. Els trilers seran durament castigats (l’ajuntament ja va instal·lar unes banderoles advertint-ne del perill) amb multes que aniran dels 1.500 als 3.000 €; en aquest cas no es multarà els viciosos que participin en el joc. En el cas de la prostitució, que com sabeu està permesa, es multarà si hi ha una ocupació abusiva de l’espai; aquí ja m’he perdut: es multaran les prostitutes més grasses? En aquest cas els clients també poden ser multats, suposo, si fan una ocupació abusiva de l’espai. I no continuo. Feu-vos amb el projecte i aneu llegint i jutjant.

Ja s’han acabat les campanyes de conscienciació, ja s’ha acabat la paciència de l’educació, ja s’ha acabat buscar les causes dels comportaments incívics, de les frustracions de la joventut, de les desgràcies personals, dels problemes de la immigració... Ara toca reaccionar i fer ús de les armes contra l’incivisme. És la guerra. Primer disparo i cobro per cada peça caçada i després pregunto.

Educació, educació, educació, va dir no fa gaire temps el president Maragall. I com que l’Educació és un desastre, apa, una reacció per veure que es pot fer. Avui no en diré gaire cosa sobre el que penso perquè veig que m’estic allargant molt, però deixeu-me avançar alguna idea. Vagi per endavant que porto pocs anys a l’ensenyament, no gaire més de 20 i que sóc un professor mediocre, però m’atreviria a dir que en tots aquests anys no he percebut millores substancials en l’ensenyament –deixem de banda el genèric de l’escolarització obligatòria fins als 16 anys-; fins i tot m’atreviria a dir que hi ha molt més desconcert entre els ensenyants en aquest moment que quan vaig començar; evidentment, el desconcert dels qui ensenyen actua sobre els ensenyats. Tots els nous plans d’estudis que he anat veient contenien bestieses monumentals al costat d’innovacions interessants. Els avanços en la formació “integral” dels alumnes, però, no els he vist enlloc.
M’aturo deixant aquesta introducció al tema. Mentrestant, aneu reflexionant sobre aquests conceptes: “transversalitat” i “aprendre a canviar”. En parlarem.