Juan Marsé, membre del jurat i guardonat l’any 1978 per La muchacha de la bragas de oro, assegura que el premi Planeta d’aquest any el guanyarà una novel·la d’un nivell literari baix, però no subterrani –encara-. Altres membres del jurat, com Carmen Posadas (guanyadora l’any 1998) o Rosa Regàs (premiada el 2001), no són tan directes, però opinen en la mateixa línia.
Tenint en compte que el Planeta no es pot deixar desert, és una mica lleig avergonyir abans d’hora el premiat/da d’aquesta nit (M. P. Janer, Jaime Bayly...?). Clar que aquesta desqualificació literària quedarà una mica compensada pels 601.000 euros del premi, dic jo. En fi, ho podrem veure si connectem TV2 a les 12 de la nit.
La veritat és que durant els més de 50 anys del Planeta s’han premiat novel·les d’una mediocritat notable, la qual cosa no deixa de ser força normal quan es depèn de l’atzar dels inèdits i dels interessos comercials. A mi sempre m’han semblat més interessants, en general, els premis concedits a obres ja publicades, tot i que en aquest cas també hi intervenen els elements extraliteraris, i no citaré noms.
P. S. En una llibreria del barri em diuen que El cel s’ens cau al damunt! ( la dependenta sabia que hi havia alguna falta, però apostava per "a sobre" enlloc de "al damunt"), s’ha venut gairebé al mateix ritme que cada nova aparició de Harry Potter. Aquest matí els en quedaven només dos exemplars. Gran jugada de la Salvat, sense la complicitat del traductor Carles Santamaria, suposo.
ACTUALITZACIÓ
Doncs resulta que la rumorologia tampoc no anava desencaminada aquest any. Finalista del Planeta: Jaime Bayly. I la Maria de la Pau que s'emporta el premi gros. Aquesta noia ho acabarà guanyant tot. La seva obra, presentada sota el pseudònim Camille Claudel, es titula Pasiones romanas i, pel que he entès, tracta d'un triangle amorós (dos nois i una noia) que es deu desenvolupar a la ciutat de Roma (ja em direu que us sembla quan la llegiu). La Maria de la Pau ens ha dit que avui era un dels dies més feliços de la seva vida sense acabar d'especificar-ne el motiu. Demà, si voleu, ja coneixereu els detalls a través dels mitjans. Mentrestant us deixo dues fotos que potser no hi apareixeran: l'escriptora saludant els membres del jurat (fixeu-vos en Marsé) i l'escriptora amb un dels molts representants polítics que avui han tingut una jornada llarga (sobretot els d'ERC).
LA GENT DE BÉ DEIXA "X," ANTES TWITTER
Fa 5 hores
10 comentaris:
jejeje... "mecagüen" els comentaris en anglès...hauràs de posar altre cop el pas de..nosequè
pere, avui també vaig amb preses. He treballat tot el dia i ara marxo pq faig tard... (obligacions de mare)
només dir-te que he passat de la 36 i he arribat a 70. Estic contenta.
(t'ho envio)
petons a plena llum
jejeje
coi... han desaparegut els comentaris en anglès...
millor així
Sempre amb presses, mar. Ni que estiguessis enllestint algun original per presentar-lo a un premi literari.
D'acord.
Els comentaris en anglès, ja ho veus, sempre són molt volàtils.
Petons.
No sé com la Carmen Posadas té les galtes d'opinar res. Pequeñas infamias és del més dolent que he llegit mai. La Maria de la Pau no em desagrada, però aquesta tampoc no me la compraré, com la resta dels Planeta.
(no sé perquè dius "sobretot els d'ERC" jo només veig al Bargalló. Que no hi havia cap sociata ni cap cumbergent???
Perejoan
Tampoc no es va posar corbata anit, el descorbatat? Què busca, al Planeta, entre mamons i borbons? La figa del Corbella era feliç, sí, ara ja no necessitarà escriure articlets infames a l'Avui... per a menjar. O ens seguirà torturant amb la seva prosa ensucrada i buida, pròpia de tieta verge? La Janer és on és perquè és filla de. I la deu mamar amb una certa traça, oi Corbella?
Ostres, Tros! Clar i directe. Des de Màrmara que no he llegit cap llibre seu, i Natura d'anguila ni el vaig acabar. No és precisament l'autora que em ve al cap quan es parla de literatura (i, curiosament, sí quan es parla de premis: en queda algun que no hagi guanyat?).
Hi ha algun Planeta que no està malament, encara més si els comparem amb els R. Llull de la meteixa editorial. I parlo de literatura, no de llengua.
És clar que hi havia sociates (en Clos és just darrere el cap de la M. P.)i d'altres: hi era tothom. La referència als d'ERC parteix del fet que van ser els més matiners ahir (Companys, negra nit).
Em feia gràcia veure com una mateixa carrera (filologia catalana) ha portat dues persones a ocupar espais públics ben diferents -o no-.
Ahir, Toni, hi havia tothom que hi podia ser, com sempre, a més de borbons i mamons. Em fa l'efecte que l'obra de Bayly també tindrà aquesta dolçor que avui predomina en tanta literatura professional i d'aficcionat: signes i contrastos dels temps. Em sembla que Corbella no llegeix aquest blog.
Sí, en queda algun, però és possible que ja no s'hi presenti. Ara els hi concediran per l'obra publicada.
Maria de la Pau Janer... Puaj!
Publica un comentari a l'entrada