grans e pochs peixs

ffugint al mar, hon son nudrits e fets,
per gran remey en terra exiran.

A. M. "Veles e vents".

Vivim temps de tempestes continuades en què sovint ja no sabem quins són els vents amics i quins els contraris. És possible que alguns fins i tot no sàpiguen si van o vénen o ni tan sols d’on vénen i on van. Tot com si fos un joc de daus. Quan bull el mar tot es transforma i surt a la superfície allò que normalment roman ocult. És clar que ja entreveiem o intuïm el que hi ha sota les aigües, però no deixa de resultar satisfactori veureu per uns instants sobre l’aigua, ben prop dels nostres ulls.

El senyor Alfons López Tena, vocal del Consell Superior del Poder Judicial, s’ha passat avui vint minuts, mostrant-nos des de dintre el que sabíem des de fora. Deia aquest matí a TV3, parlant del president del Consell i d’alguns dels seus membres, coses com aquestes:
“La democràcia continua embrutida per aquesta mena de personatges que responen a uns criteris d’una època de majoria absoluta que van ser elegits pels senyor Aznar (López Tena ho va ser a proposta de Convergència) d’una manera directa i que no tenen cap mena de respecte pels drets dels ciutadans ni pel que suposa la institució ni pel que suposa un Estat en el qual tots els ciutadans tenen dret establerts per la Constitució i aquests drets han de ser respectats.
Estar amb aquesta gent i estar amb el senyor Hernando (el del català i les sevillanes) és com ser negre i estar reunit amb uns blancs que tenen esclaus i que et tracten com si ho fossis.
[...]
Està actuant d’una forma directament contrària als interessos dels ciutadans i als interessos de l’Estat i de la democràcia.”

Aquestes paraules, dites des de dins, tenen la seva força. He estat a punt d’escriure: poden ser un suïcidi; però des dels òrgans de l’Estat democràtic no hi cap possibilitat que s’actuï sobre els membres del CSPJ: són independents. Acusa els seus companys de prevaricació? Això m’ha semblat. Actuen contra la Constitució? Això diu. No respecten la democràcia o van contra ella? Qüestió de matisos... Ah, i diu que l’Estatut és plenament constitucional i ho argumenta breument. Què sap ell!

En fi, que aquests dies no parem de veure declaracions de peixos grossos i petits -aquest d’avui m’ha agradat-. I és que les tempestes tenen això. Després arriba la calma fins que tornen a bufar els vents.