Sento que un senyor diu per televisió que sobre gustos no hi ha res escrit, referint-se al sabor d’unes pomes. I ho diu convençut. No en el sentit que la qüestió de gustos és molt personal, sinó perquè el senyor no deu haver llegit res en la seva vida i accepta la frase en el sentit més literal. En realitat , i en termes generals, no crec que hi hagi cap assumpte que hagi omplert tant paper com el de l’exposició dels gustos. Si trobeu que exagero, fem una prova ben concreta i llegiu el bloc que va davant i darrere d’aquest a catapings o a bitàcoles i veureu que, com aquest mateix, escriu sobre gustos: literaris, cinematogràfics, polítics, en les relacions personals o amoroses... Una altra cosa és que, com diu el refrany, “Hi ha gustos que no s’haurien de permetre”.
Sobre els gustos gastronòmics, que figuren entre els meus preferits, acabo de rebre un regal de reis tardà. Un llibre d’aquells que jo no em compraria, però que havia fullejat amb interès a les llibreries. A entre llibres i fogons, en Santi Santamaria ens proposa un recorregut gastronòmic a partir de fragments literaris i poemes d’autors catalans des de Jacint Verdaguer a Emili Teixidor. 55 textos en total, de vegades amb la presència marginal d’un aliment, que inspiren al cuiner la recepta corresponent.
Des del punt de vista de llibre de cuina d’ús diari el volum no em resulta especialment interessant per tres raons: el desequilibri en el tipus de plats –pocs entrants, per exemple- , el desordre en la seva aparició, ja que les receptes segueixen el fil conductor de la cronologia dels textos, que van de Canigó (1886) a Pa negre (2003), de manera que el cuiner, per exemple, intercala postres entre els dos plats consistents i després apareix un primer; la tercera raó és més personal, algunes de les propostes o elaboracions s’aparten força dels meus gustos, com les "ostres amb orella i coll de porc", inspirades per un poema de Palau i Fabre.
A partir d’una primera mirada, és possible que el primer plat que intenti fer és l’arròs amb bacallà que parteix d’un fragment de Solitud (l’obra d’en Santamaria sorgeix amb motiu del centenari de la novel·la) en què el pastor cuina aquest plat per a la Mila. Espero que no em surti covat com al pastor, cuiner rudimentari. El bacallà és un dels meus productes preferits i m’agrada de qualsevol manera. La recepta amb arròs l’he fet alguna vegada a partir de les indicacions de Vázquez Montalbán a La cocina catalana, amb pròleg de Néstor Luján, editat per Península l’any 79. És curiós com aquest arròs, que a mi em sembla sensacional, és pràcticament introbable en els restaurants.
Deixant de banda el menjar i les notes introductòries de Vicenç Villatoro i Josefina Salord, m’agrada la selecció de textos pel contingut evocador dels llibres que he llegit, millor o pitjor - 34 dels 55-, i per l’estímul de lectura futura d’alguns altres. Encara estic en procés de fullejar, però. Que la tria sigui millor o pitjor, en aquest cas sí que és qüestió de gustos i jo no m’hi posaré.
9.1.06
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
22 comentaris:
Ei, us hi podrieu animar en HannaB i quan hagueu fet algunes provatures, feu una convidada (es nota que són un cuiner negat, però que m'agrada menjar bé?). M'ofereixo però com a consultor de vins i "pìnche cocina". Si algú em dona ordres puc ser molt bó.
El "tema" gustos encara no l'he pensat pou, però l'existència de plats incomestibles és ben certa. De totes maneres, mon pare sempre deia allò de "tot és relatiu" i m'ho ha deixat ben enganxat.
puc demanar (humilment) la recepta de l'arròs amb bacallà del Vàzquez Montalbán? N'he llegit les excel·lències en algún Carvalho i tenai entés que la recepta no sortia enlloc perque sempre provenia de Casa Leopoldo. Però a casa Leopoldo ja no fan arròs amb bacallà (al menys quan hi he anat a buscar-lo) i desconeixia aquest llibre que esmentes.
Please. Si no és massa llarga, es clar.
La veritat és que fa ben bona pinta aquest llibre que comentes. Bon profit i bona lectura.
uiii... avui no he dinat (per falta de temps, com sempre) i per sopar ja no recordo que he menjat... i arribo aquí per dir bona nit i em trobo amb un arròs amb bacallà que no podré tastar...
aiii... me'n vaig a dormir a veure si el puc (almenys) somniar
Potser sí que algun dia haurem de fer una trobada amb l'Hannab, per preparar alguna cosa, encara que en aquest moment la veig molt estudiosa..., potser per trencar la monotonia. Consultor de vins o portes els vins?
El teu pare ja tenia raó, ja, i realment els gustos en qüestió de menjar poden ser no només diferents sinó fins i tot antagònics, ara, un arròs covat fins al punt de ser puré, per exemple...
Ja te la passo, xurri, a través del canal directe, però em sembla que no es tracta de l'arròs de casa Leopoldo sinó que és més tradicional, que apareix també, amb algunes diferències a "Carmencita la buena cocinera".
Gràcies, joseparnau. T'haurem d'invitar el dia que en fem alguna recepta.
T'has de cuidar més, mar perquè al final si no menges el que cal i amb la qualitat adequada, baixarà la teva productivitat creativa. A més, menjar és un plaer fonamental.
Tot depén de quants convidats i quantes convidades hi hagi a taula... M'ho he rumiat millor. Cap problema per portar el vi siguem els que siguem. La qualitat ja serà una altra cosa.
Jo puc portar les postres si m'hi convideu. Però aviso que les compraré, perquè jo també sóc una negada per la cuina (però conec una pastisseria mooolt bona).
Ostres, 34 dels 55!!! Caram!
Feliç any, Pere!
Grazie tanti Pere, per la recepta.
Ja us en faré saber el resultat.
Si ha de baixar la qualitat perquè preveus massa gent, ja procurrem fer una cosa íntima. Posa el límit. 10 o 12?
Proposta acceptada, ego. Ja pots anar pensant una data per poder llogar el cangur, o ho hem de fer a casa teva?
Bon any nou.
De res, xurri. I tant que n'haurem de parlar. Encara et tocarà fer el primer...
Un vi més o menys digne poden ser 9 euros l'ampolla a una bodega. 12 persones són 6 ampolles (no cal exagerar). 9x6 són 54, si no m'erro. Fins a 60 euros, puc assumir la despesa.
Bona proposta, albert. Ara només ens queda anar fent la llista fins arribar a 12. Si passen, ja farem una col·lecta.
Discrepo; 12 persones no son 6 ampolles. Mínim 8. Home!
eiii, que a mi no m'heu consultat res!!! jo sóc la reina dels sofregits, demanin i els serà concedit!
certament, estic estudiosa, però aquesta és una temporalitat que en tres setmanes estarà superada...
senyor pere, organitzi que hi ha gana...!
Ei, xurri, que també haurem de prendre cava, no sigui que els pobres empresaris s'arruïnin.
Si tu t'hi poses, Hanna b, la cosa s'està convertint en seriosa. Em sembla que tothom votarà que siguis tu, que ets qui demostra més qualitats, qui organtzi el menú. Mentrestant, que triomfis d'aquí a tres setmanes.
Jo acabo el meus (exàmens) el 9 de febrer. A partir d'allà...
demano ordre, pluralitat, participació i consens. jo acataré, ho prometo.
democràticament (amb una grenya anàrquica), retorno al temari que em requereix.
Decididament, n'haurem de parlar quan l'aire porti olor de primavera i les nits siguin suaus.
Però, qui se n'encarrega?
eiii... si cal ja m'encarrego jo... encara que no m'hagi apuntat, per ara... però ja sabeu que no hi faltaré...
però proposo que aquests comentaris tornin a ser a l'abast de tots per poder continuar parlant-ne
a la primavera, doncs???
perfecte!!!
(jo també contribuiré portant vi del "priorat"... i el que calgui)
Doncs a la primavera encetem una altra tanda de comentaris. Et queda adjudicada la feina organitzadora, mar, perquè aquí tothom fuig d'estudi, jo el primer. Si tu portes una mica de vi, l'Albert no es veurà tan pressionat pels que en volen un litre per a ells sols.
No havia tornat a mirar i veig que la cosa es posa seriosa.
Vist que el meu consum (hips) es considera abusiu i força desviacions estàndar allunyat de la mitja, puc contribuïr amb un total de X ampolles de vi (a determinar) a les que afegiré una per a consum propi i personal.
Ben gustosament li faré de pinxo servicial a la HannaB, tallant cebes, pebrots i el que sigui menester.
A la primavera, doncs. Lookig forward.
looking.......
S'agraeix la teva bona voluntat, xurri. No et preocupis, ja et posarem lluny de la cuina perquè no et calgui aixecar durant el dinar, no sigui cosa que...;-)
Publica un comentari a l'entrada