cartells i dibuixos

La faceta de cartellistes o il·lustrados de llibres d’alguns pintors i dibuixants, que en el seu moment i en alguns casos era un aspecte si no ignorat sí força negligit o secundari, interessa cada vegada més. Jo mateix conservo alguns cartells, antics i moderns, que em semblen excel·lents des del punt de vista artístic i d’eficàcia publicitària. Doncs bé, suposo que aquests dies hauré de fer una escapada per visitar les dues exposicions que s’acaben d’inaugurar avui, just a la mateixa hora: al MNAC, una mostra dels cartells de Toulouse-Lautrec que es podrà veure fins el 17 d’abril, i al Museu d'Història de Catalunya, els de Ramon Casas, fins al 23 d’abril. Les reproduccions dels cartells de T-L són tan conegudes – qui és que no en té alguna o no l’ha vist penjada en alguna casa?- que l’interès de la mostra consistirà a contemplar de prop els originals. Potser entre les de Casas es podrà veure alguna peça poc exhibida. De totes maneres no sé si anar a l’exposició de Casas a Barcelona o allargar-me al Museu de Badalona, que fins al 23 de febrer presenta un monogràfic sobre la publicitat, tan imitada per altres marques, d’Anís del Mono; sembla que a més de veure el que hi ha, els visitants podran beure una copeta del licor, i això sempre és d’agrair. De Casas recordo que cap als anys 70 Leteradura va editar dues edicions facsímils de les conegudes revistes modernistes “Quatre Gats” i “Pel & Ploma”, literàriament no gaire interessants, però molt bones artísticament, amb excel·lents dibuixos del pintor. Jo conservo la segona, encara que a base de préstecs m’han anat desapareixent alguns exemplars.

Entre els dibuixants catalans que van participar en el món de la publicitat hi ha també Junceda, encara que la seva aportació fou escassa i crec que de menys valor, i és molt més conegut per les moltíssimes il·lustracions en llibres i revistes. Aquests dies, remenant papers, he trobat una portada seva d’”En Patufet” que ara potser no s’atrevirien a publicar per políticament incorrecta, tot i que en la seva època devia ser considerada dintre de l’humor més aviat blanc de la revista infantil (també és veritat que el tipus d’humor d’aleshores i el d’ara, com podeu comprovar, han canviat força). Aquí la teniu, recordeu que heu de clicar la imatge per veure-la bé.






















(Se m'havia acudit titular el post "de monos i negritos", però em temo que això sí que seria imperdonable, encara que fos -que ho era- sense segones intencions)