més enllà dels papers

A ima(t)ginari ens donaven noticia fa uns dies de l’exposició de fotografia Entrellibres d’Abelardo Morell que podem veure al Palau de la Virreina i que s’ha prorrogat fins al 5 de març (jo em quedo amb la foto “diccionari obert”, que es pot saltar per dalt i traspassar per sota, i amb la torre de Pisa per a invidents). Si us passeu per allà aquests dies, us trobareu amb una interessant mostra de gegants centenaris d’arreu de Catalunya. Aquesta trobada estàtica, del 5 al 12 de febrer, s’ha organitzat amb motiu dels 100 anys dels gegants vells de la Plaça Nova i s’inscriu dintre de les activitats de les festes d’hivern de Barcelona dedicades a santa Eulàlia. Aquest any, com que l’ajuntament no es vol gastar massa diners, la majoria d’actes de les festes es relacionen amb els nens, que sempre queda bé i deixa content petits i grans, però no gaire als qui es troben entremig. Però la ciutat és pobra i els impostos escassos i tenim molts patrons i patrones.
Segur que abans d’anar a la Virreina ja haureu passat pel palau Moja, en altres temps propietat del negro Domingo i que del 5 de febrer al 12 de març acull els papers de Salamanca o de sant Cugat o de la dignitat; en fi, els papers. Avui les cues sembla que han estat importants.


















I mentre em centro en el nostre petit món dels papers i del folklore, segueixen les reaccions pels dibuixos de Mahoma. Han continuat els assalts a Beirut, mentre l’Exèrcit Islàmic de l’Iraq ha proposat que es segrestin ciutadans danesos i que se’ls talli en tants trossos com diaris han publicat les caricatures del profeta i els clergues més radicals atien la gent mentre els moderats no hi poden fer res per aturar-la. Crec que s’equivoca qui pensa que tot l’assumpte ve provocat pels dibuixos i que ara només cal prendre posicions al costat de Dinamarca i de la llibertat d’expressió o mirar d’entendre les raons concretes de determinats grups musulmans. Això és una anècdota més de la història de la humanitat, al llarg de la qual s’han anat bastint els fonaments de les diverses cultures d’una manera unidimensional. Ja us deia en un post anterior que quan una civilització basa els seus fonaments en el sobrenatural, en el que ve del cel i és de difícil explicació, difícilment pot construir la resta del seu edifici cultural sobre elements més raonables. Això, que ara passa allà, forma també part de la nostra història occidental, però aquí es van conservar només una part dels fonaments i ara el nostre fonamentalisme és una mica més divers, per bé que a mi em continua semblant insatisfactori. Sigui com sigui, són ells i no nosaltres qui a base de temps potser canviaran les bases dels seus edificis, tot i que no en sóc gaire optimista, perquè ja sabem que els artífexs de les cultures, aquí i allà, igual que els arquitectes de les cases, tenen tendència a acabar pensant que la seva obra és la millor.Volia acabar aquesta part del post amb un vincle a una entrevista a Naser Khader, diputat social liberal danès musulmà, però no m’apareix en l’edició digital del diari, així que em limito a copiar, amb el que comporta la descontextualització i la fragmentació, una de les seves respostes: “No vaig sentir molta cosa. Vaig pensar que tot el món ha de tenir dret a pintar el que vulgui. No em va ofendre. Vaig pensar que el dibuix de Mahoma amb la bomba era massa, però que la resta eren molt divertits. Hem d’acceptar l’humor. També a la religió. Puc entendre que a algú no li agradés la bomba. Però els islamistes no volen ni tan sols que es pinti Mahoma de manera neutral. El principal problema de l’islam no són els dibuixos. El principal problema de l’islam és l’11 de setembre, el que va passar a Madrid, el que els terroristes musulmans fan a l’Iraq quan maten persones innocents. Aquest és el seu principal problema. Hem d’ocupar-nos d’això i no dels dibuixos. Els dibuixos són secundaris. I per això dic que si vols sentir-te ofès, t’has de sentir ofès per aquests crims i no pels dibuixos. A més, si una persona que no és musulmana fa aquests dibuixos, quin problema hi ha? No pots demanar als altres que facin el mateix que ordena la teva religió.” És possible que Naser Khader porti massa temps a Dinamarca i ja no capti l’ona de la seva cultura d’origen?