En sortir de Correus amb la carta certificada per a la meva mare, em plau vagar una estona fins que es faci l’hora de dinar. Com que és la Festa Major de la Dreta de l’Eixample, m’hi allargo. El centre és el mercat de la Concepció, convenientment disfressat de modernisme. Ja sabeu com som en aquest barri: ho aprofitem tot, així que celebrem també la 4a festa del comerç amb fira i mercat modernista de Barcelona. A part del mateix mercat, les parades i les activitats se centren, bàsicament al carrer Girona, des d’Aragó a la Diagonal. Predomina el menjar, però hi ha una exposició d’automòbils antics, de cartells, propostes de rutes modernistes, globus de tots els partits... Alguna gent va vestida d’època. Veig el porc i ell no pot més que ignorar-me, tot i el seu somriure.
“CorEixample” organitza el VII Concurs de Fotografia amb la temàtica “el Modernisme a Coreixample” hi decideixo jugar a participar-hi una estona, abans, però, entro a l’església de la Concepció per veure si aconsegueixo descobrir qui és la marededéu de l’Eixample que s’anuncia en el programa de festes. Al claustre no hi ha ningú; sento la veu d’un capellà i m’acosto a la nau principal: estan celebrant un bateig. No crec que hi hagi més de 15 persones, incloent-hi la criatura. Una tortuga que espera un sol que no apareix i jo ens descobrim de sobte. Es capbussa a l’aigua, jo surto al carrer, talment un haikú.
Arribo al Palau del Baró de Quadras, edifici de Puig i Cadafalch construït entre 1904 i 1906, que ara és la seu de la Casa Àsia. El ferro de la porta principal és espectacular, però no us deixaré cap foto encara perquè al concurs fotogràfic m’exigeixen que no hagin estat publicades en cap mitjà; si guanyo em donaran 450 euros en vals de compra. M’entretinc admirant els interiors i pensant que han fet una bona feina de restauració. Aprofito per visitar les dues exposicions. La primera (Hiperarquitectura i hiperdiseny: nous models urbans a la Xina del segle XXI), amb fotografies de ciutats de la Xina, algunes espectaculars: predominen els edificis, el ciment, el metall, cap concessió a la tradició, a les persones; podrien ser perfectament ciutats occidentals. En el pis de dalt, 27 pintures amb collages de Masafumi Yamamoto, nascut al Japó l’any 1947 i establert a Barcelona des de fa 35 anys. El conjunt es titula Parts d’un món lleuger i em costa entrar-hi, m’és més fàcil arribar als poemes d’un sol vers de Juan Bufill que completen cada quadre, i els poemes em permeten acostar-me a les imatges (podeu veure-les a partir d'aquí) . Em faig un autoretrat parcialment invisible (o parcialment visible) davant del que diu a la nit i creixen signes: és el número 13.
Al carrer plovisqueja i puja una olor intensa de terra, de pols potser. Travesso la Diagonal i vaig a parar davant de la Casa València, on algun dia entraré a tastar el menú. La Cibeles continua tancada. Quan passo per davant del Morrisson, una mica més tard de les dues, alenteixo el pas: no veig Joan de Sagarra a la terrassa i els reflexos dels vidres m’impedeixen observar l’interior. Entro a La bona teca a comprar el menjar fet.
AQUESTA NIT ÉS NIT BONA, I DEMÀ NADAL
Fa 7 hores
7 comentaris:
UN bon passeig, ben explicat i variat. Per cert, ja que vaig parlar de noms, potser caldrà en posar aviat el de 'Maria de l'Eixample'?
Doncs sembla un dissabte al matí molt ben aprofitat/profitós. Anem a pams. Del porc no en diré res, però veig que això de les fires modernistes comença a ser moda. La imatged e la tortuga és relament haikussiana, però falta que explicitis l'haiku (vinga!). I la Mare de Déu, per cert, hi era? De Casa Àsia no en puc dir massa res. En conec gent vinculada, però no hi he arribata entrar mai, i d'en Yamamoto i en Bufill, res de res. Bon ptofit.
Molt maca la foto de la tortuga. No em pensava que a Barcelona arribes la natura així.
Clara Esther
VAja, acabo de descobrir que compartim barri. Vinc de la fira aquesta. Ja ens diràs is guanyes res al concurs.
PS Per cert, la tortuga de Florida de la foto no té re de "natural" (en el sentit d'autòctona). Són un plaga de basses i llacs als nostres paisatges
Ah, els carrers tallats eren per això?
Jols, un altre cop que m'ho perdo.
Quines passejades mes boniques que fas, i a mes al final et trobes el dinar fet... ni ha que tenen sort !!!
=;)
Ja ho veus, jo acabo de conar el tret de sortida a les Maries de l'Eixample. Un nom més per tenir en compte si se't traslladen els teus fills al meu barri i es decideixen a ...
Encara no dues hores, Albert, i un radi de 500 metres. Ja m'estic pensxant un haiku en què entri un porc i una tortuga, però convindràs amb mi que no és fàcil.
Sí que hi era la marededeú, com pots comprovar... potser massa moderna? Signes dels temps.
En Yamamoto és massa agosarat per mi, una amiga de la Joana que hi va anar em va dir que ella només hi veia ous ferrats... en fi...
Ves-hi, arquitectònicament t'agradarà, i potser més coses.
La natura arriba, Clara, encara que, com diu el veí de dalt, vingui de fora, però ja saps que a Barcelona tothom i té cabuda, fins i tot les americanes.
Algun dia, veí, haurem de fer una trobada de blocaires de l'Eixample (i rodalies).
Tu i jo ho sabem, que Barcelona és una ciutat mestissa. Jo mateix sóc un pervingut del sud. Compte amb aquesta tortuga: està sota la protecció de la marededéu de l'Eixample, encara que és veritat que hi ha una sèrie d'animals que amenacen la fauna autòctona: no s'hi pot fer res.
Ei, xurri, que només era una part petita del carrer Girona. Vols dir que no vas intentar passar pels carrers que okupaven els okupes?
A la pròxima t'aviso i anem a fer fotos de porcs i vedelles.
El dinar, 17 amb 50,sense beguda (un primer i dos segons). La veritat és que m'agraden les passejades pel barri, sempre hi ha alguna cosa nova. Algun dia hauré de venir a fer el passeig pels barris de Tarragona... i si tinc guia... :-)
Publica un comentari a l'entrada