no et fot!

Avui podria parlar sobre de qui és el poema que vaig penjar fa uns dies, i que la Júlia, ja ha esbrinat: ho deixaré per demà. Podria opinar sobre el futur circuit de Fòrmula 1 que s’adequarà a la ciutat de València sempre que s’acompleixi un requisit que em sembla segur –València, i Catalunya i Espanya cada dia se semblen més a Montecarlo-. Podria parlar de les promeses insensates d’alguns futurs alcaldes, promeses que ni el més ignorant dels ciutadans poden arribar a creure’s –o sí?-, i que, demostren una falta de respecte total dels candidats pels seus electors potencials. Podria dir-vos que Judici final, de Ferran Torrent, novel·la que fa unes setmanes que he acabat de llegir, em sembla perfectament traduïble a moltes llengües, cosa que no m’atreviria a dir de moltes obres que s’escriuen en català, a les quals donem publicitat per un insà sentiment que ni ara ni més endavant analitzaré. No dubteu que també podria parlar d’aquestes primeres i darreres comunions que ens arriben amb la primavera (de fet era el tema d’avui). Fins i tot podria opinar sobre les declaracions d’un Prodi d’una lucidesa important que en una entrevista, després de confessar-se cristià practicant, ens insinua els perills de barrejar la fe amb la política. Sabeu que també podria dir alguna cosa sobre el redescobriment de l’infern que ens ha comunicat el papa Benet enèsim. En un pla més intimista, podria intentar desxifrar el misteri de la merda de gos que des de fa dues setmanes apareix a l’ascensor: quin dels tres gossos, més ben dit, amos, és el culpable?

Hi ha dies, però, en què la meva vena visceral i una demagògia que procuro mantenir allunyada de la meva verbalització, raonablement raonable com sóc, em guanya. Hi ha dies en què no aconsegueixo comptar fins a 666 i surt el que surt. Avui és un d’aquests dies.

Amb tota la visceralitat i la demagògia que en altres moments procuro evitar, us he de dir que em sembla absolutament vergonyosa la derrota del Barça. I espero que demà no hi hagi cap anormal que expliqui a qui vulgui escoltar-lo que “el futbol és així”. I si algú em vol dir com acaba la lliga, doncs bé.

I ara ja no continuo, perquè comprendreu que després d’escriure totes aquestes ratlles ja he tornat, més o menys, al meu estat natural, o gairebé. I penso que malaguanyat temps i post. I passo d’afegir enllaços.: no et fot!