11.5.07

no et fot!

Avui podria parlar sobre de qui és el poema que vaig penjar fa uns dies, i que la Júlia, ja ha esbrinat: ho deixaré per demà. Podria opinar sobre el futur circuit de Fòrmula 1 que s’adequarà a la ciutat de València sempre que s’acompleixi un requisit que em sembla segur –València, i Catalunya i Espanya cada dia se semblen més a Montecarlo-. Podria parlar de les promeses insensates d’alguns futurs alcaldes, promeses que ni el més ignorant dels ciutadans poden arribar a creure’s –o sí?-, i que, demostren una falta de respecte total dels candidats pels seus electors potencials. Podria dir-vos que Judici final, de Ferran Torrent, novel·la que fa unes setmanes que he acabat de llegir, em sembla perfectament traduïble a moltes llengües, cosa que no m’atreviria a dir de moltes obres que s’escriuen en català, a les quals donem publicitat per un insà sentiment que ni ara ni més endavant analitzaré. No dubteu que també podria parlar d’aquestes primeres i darreres comunions que ens arriben amb la primavera (de fet era el tema d’avui). Fins i tot podria opinar sobre les declaracions d’un Prodi d’una lucidesa important que en una entrevista, després de confessar-se cristià practicant, ens insinua els perills de barrejar la fe amb la política. Sabeu que també podria dir alguna cosa sobre el redescobriment de l’infern que ens ha comunicat el papa Benet enèsim. En un pla més intimista, podria intentar desxifrar el misteri de la merda de gos que des de fa dues setmanes apareix a l’ascensor: quin dels tres gossos, més ben dit, amos, és el culpable?

Hi ha dies, però, en què la meva vena visceral i una demagògia que procuro mantenir allunyada de la meva verbalització, raonablement raonable com sóc, em guanya. Hi ha dies en què no aconsegueixo comptar fins a 666 i surt el que surt. Avui és un d’aquests dies.

Amb tota la visceralitat i la demagògia que en altres moments procuro evitar, us he de dir que em sembla absolutament vergonyosa la derrota del Barça. I espero que demà no hi hagi cap anormal que expliqui a qui vulgui escoltar-lo que “el futbol és així”. I si algú em vol dir com acaba la lliga, doncs bé.


I ara ja no continuo, perquè comprendreu que després d’escriure totes aquestes ratlles ja he tornat, més o menys, al meu estat natural, o gairebé. I penso que malaguanyat temps i post. I passo d’afegir enllaços.: no et fot!

8 comentaris:

Anònim ha dit...

JO havia d'anar a una conferencia. I pensar que vaig estar a punt de sacrificar-la pel partit!


Clara

Júlia ha dit...

Com deia la telesèrie, els 'rics també ploren', he, he'.

Per cert, la religió no 'és' també política??????? Com que deien que la política era 'tot'i també allò de què una estètica comportava una ètica i una ètica una política...

Arare ha dit...

Segur que els del PP saben on és aquest infern que s'ha reinventat el Papa Benet.

El Barça? El futbol és així, company! ;)

Poesia? vaig a ca la Júlia, a esbrinar-ho.

Raonablement raonable tu, amic meu? (aixxx, que se m'escapa el riure)

Què és primer, l'ou polític o l'ètica gallinàcia?

Ai, que m'embolico! Molts petonets des del meu mar!!!

Xurri ha dit...

M'encanta quan t'indignes.
I m'encanta el "tag" d'avui.

Anònim ha dit...

Felicitats, i no per el partit, que una cura d'humilitat sempre va bé, no per tu, si no per ells.

Les felicitacions son per la roda que continúa...

Maig del 2007
Maig del 2005

I que segueixi.

aiguamarina
Una besada!

jo a quim ha dit...

l'altre, el otro, das andere, o outro.
jo, yo, mich, eu.
das andere jo,
el otro eu,
l'altre yo.

pere ha dit...

Vas fer bé, Clara, encara que segur que el resultats i els resums van fer-te efecte. I aquest diumenge golegen el Getafe i el Barça empata... No es poden teni ídols amb peus de fang ;-)

Vols dir rics en alegries, no, Júlia? Que t'hi jugues que ets periquita?
I tant que la religió és política, no ho dubta ningú, això... o sí?

Els del PP ho saben i ens ho diuen sovint, Arare. I també ens diuen on podem trobar el cel. Tu i jo, però som excessivament incrèduls per creure'ls.
Ni una paraula més sobre futbol, que m'agafen esgarrifances.
Que sí: raonablement, no totalment.
En qüestions d'ètica i política, cada dia vaig més perdut... i les gallines no són el que eren.
Petons, que espero que arribin a terres de França (suposo).

Jo no m'indigno mai, xurri... però és que... tinc raó o no?
El tag sí que és fruit de la indignació: nomesfaltaria.

Hi ha gent, aiguamarina, que no coneix ni coneixerà el significat de la paraula humilitat, encara que ho facin veure.
... i pel maig del 68.
Una besada a tu.

Què hi farem, joaquim, més enllà del jo hi ha ben poca cosa, en la llengua que vulguis.

joaquim ha dit...

més enllà del jo, pere, hi ha l'altre que em no coneix ni es coneixerà ell mateix per això mateix i és aquest el significat de l'infern, ídols amb peus de fang, el Papa reinventat amb peus de fang, tots els pronoms amb peus de fang. O inferno e' o outro. (J.P.S) -- l'infern es l'altre.
abs.