21.5.07

Santa Maria de l'Eixample

Diuen que els blocs –allò de la proximitat- presenten de vegades les primeres notícies d’un fet que posteriorment arriba a través dels mitjans més convencionals i s’escampa. No en tinc totes les dades, perquè em va ser impossible contrastar la novetat amb fonts autoritzades i rigoroses, però em sembla que aquest cap de setmana s’ha produït un fet poc habitual en el nostre país i en el nostre segle: ha aparegut una nova manifestació mariana i l’advocació corresponent, i a mi em toca, modestament, deixar-ne el primer comunicat urbi et orbe.

Els de l’Eixample ja tenim la nostra pròpia marededéu: Santa Maria de l’Eixample. És veritat que en els temps que vivim això pot tenir una importància relativa o nul·la per a la majoria dels ciutadans d’aquesta urbs que cada vegada se sembla més a qualsevol altra ciutat, però jo en vull parlar, encara que només sigui per manifestar que també existim malgrat els intents d’oblidar-nos amb l’excusa que aquí mai no passa res, que el nostre territori no és ben bé un barri amb personalitat pròpia, que som una història massa recent i al mateix temps massa vella.

A partir d’aquest cap de setmana a l’església de la Concepció ja tenim una verge pròpia, ja no ens caldrà pregar a marededéus de fora. Aviat es batejaran les primeres Maries de l’Eixample, aviat veurem córrer pels nostres carrers la primera Eixa (un exotisme eufònic –suposo que no s’imposarà el diminutiu Ple o l’equívoc Eixam- que deixarà de ser-ho a mesura que els pares prenguin consciència de la importància del nom).

En aquest barri cada cop més incomprès en què diuen que no passa res o el que passa es inconsistent, que alguns acusen de despersonalitzat, acaba de néixer un signe més d’identitat que no volem posseir en exclusiva sinó que aspirem que s’universalitzi i volem també que aquesta pregària íntima, per a ús privat, que avui ens acompanya, sigui la vostra, perquè estem segurs que el que demanem al revers de l’estampeta són aspiracions –difícils, si, però raonables- que tots vosaltres, llunyans o propers, també desitgeu.
























PREGARIA A SANTA MARIA DE L’EIXAMPLE
Santa Maria que, des del vostre
bell temple de la Concepció,
veieu serena i somrient
el renou i les presses
dels nostres carrers i passeigs;
mireu amb bondat
els vostres fills i filles
de l’Eixample de Barcelona;
concediu-los aquella pau
que venç l’agitació del cors,
aquell ideal que dóna sentit a la vida
i aquell esperit
que ens uneix com a germans.

(per a ús privat)

PARRÒQUIA DE LA PURÍSSIMA CONCEPCIÓ. BARCELONA FESTA MAJOR DE L’EIXAMPLE 2007.

(dibuix de Lola Lasurt, ignoro l’autoria del text -l'estampeta val deu cèntims-)

(Pe a la Júlia, que l’altre dia ens parlava de noms. Per a la Katrin, ying i yang, que no sabem si és de l’Eixample, però que mereixeria ser-ho, que ens ha deixat orfes de les seves paraules, mormolades sota la pluja, en aquest mes de maig de pluja i sol. La trobarem a faltar i, sigui on sigui, demanem per ella (en privat) que la marededéu de l’Eixample li concedeixi la pau que venç l’agitació del cor, aquell ideal que dóna sentit a la vida i aquell esperit que ens uneix com a germans. Amén. També per a tots aquells qui, en l’Eixample i més enllà, encara creuen en la pau de l’esperit i la busquen)


P. S. Estic totalment segur que la meva nova marededéu no ha tingut res a veure amb la victòria del Barça i... I no vull concretar detalls.

2 comentaris:

Xurri ha dit...

Eixa... sona bé. Per exemple pot ser un bon nick.
La veritat és que aquesta nova marededeu té el seu charme, si no fos tan absurd m'hi faria devota.
Eixa.. Ample en canvi no. Que sembla que anuncíi adolescències complicades.

Descansi en pau la Katrin. Allà on sigui.

joaquim ha dit...

El papa benet vaig tornar al vaticano e deixar al brasil un sant. res a veure! el que vull dir mateix es que en qualsevol cosa hi ha de creure. aramateix, millor dit, des d'agusto fins a gener tindre un deu propi Ferran i el sant rafa. que el barcelona fc que es mes que un club sigui el dimoni.