8.5.07

improvisació amb estàtues,capa, vareta i casc o pel davant i pel darrere

















L’última que a les naus va pujar (visió lamentable!),
Hècuba, dels seus fills fou trobada enmig dels sepulcres
mentre estava ajaçada als túmuls, besant els seus ossos;
l’arrossegaren les mans dulíquies; sols unes cendres
aconseguí de treure i amb ella emportar-se: les d’Hèctor.
Sobre la tomba d’Hèctor un blanc cabell va quedar-hi
del seu cap: un cabell i unes llàgrimes, mísera ofrena.


Ovidi. Les metamorfosis.






















No hi ha remei. L’interior ja és buit. No hi podrà fer res el sacerdot -cada dia són més petits els taumaturgs- amb la seva vareta màgica i el casc de protecció acord amb el temps. Massa llestos -i aquest cop no ha sigut Ulisses-, s’escampen ja per la ciutat i tard o d’hora la polis, com Troia, serà vençuda. Qui són? D’on vénen? No té cap importància. Només resta esperar que les naus s’emportin, ignot destí cap a les estrelles, les supervivents de la ciutat dels ossos, amb un únic cabell blanc sobre la tomba de no se sap qui. Mísera ofrena.

9 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

mans "dulíquies"?...

pere ha dit...

De Duliqui, illa prop d'Itaca, em sembla.

Júlia ha dit...

Sort que ho has dit, jo ho he buscat i no ho he trobat, ep.

pere ha dit...

Surt a l'Odissea. Encara que aquí es podria substituir per barcelonines :-)

Xurri ha dit...

Tornant del centre m'he trobat mig Olimp caigut al mig de la Rambla, i llavors he entés les fotos.

Què xulo, per cert.

pere ha dit...

Realment xulo i suggerent, ja ho veus. (Em va fer gràcia trobar el nen amb la vareta màgica a l'interior del cap. Que cony fotia aquest nen tan preparat al mig de la rambla de catalunya?)

Xurri ha dit...

S'ha de reconèixer: la foto és fantàstica, pere.

pere ha dit...

No ho és en si mateixa, però sí la sensació sorprenent de l'instant.

pere ha dit...

... i com parlava amb el seu pare a través de l'ull.