19.5.07

l'okupació volàtil

Llegeixo que una setantena d’entitats, entre d’altres la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, l’Observatori DESC i la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d’Advocats de Barcelona, firmen una carta oberta a l’alcalde Hereu en què reivindiquen l’okupació. No trobo la carta o al menys la carta amb les signatures que indica la notícia, però podria ser aquesta d’aquí. L’assumpte és seriós, encara que al darrere hi pugui haver la Mayol, que no descarto que aparegui com a inspiradora si la carta agafa una volada positiva en els mitjans i la societat, cosa que de moment no ha passat ni crec que passi.

És evident que si existeix una realitat que crea conflictes per la manca de regularització, cal tractar-la i buscar una normativa el més clara possible que pugui satisfer totes les parts implicades. A mi el document (si és el que he llegit, perquè els diaris no els mostren) em sembla positiu, l’únic que trobo a faltar és que no hi hagi també propostes concretes amb articulat inclòs.

Per posar un exemple del que m’hagués agradat trobar:

1. La Generalitat haurà de censar (de la mateixa manera que ho farà amb els nius de les orenetes) totes les vivendes susceptibles de ser okupades.
2. La Generalitat (on dic Generalitat es pot llegir ajuntaments) haurà de promoure la reconversió i/o expropiació de fàbriques, locals comercials, etc, abandonats, aptes per a l’okupació, de manera que obtinguin la cèdula d’habitabilitat, requisit imprescindible per poder habitar l’immoble.
3. En cas que les vivendes, i altres habitacles habilitats com a tals, no siguin suficients, Generalitat i Ajuntaments es comprometran a construir-ne, amb l’única finalitat de ser okupats.
4. ...
5. En cas de vivendes de més de 150 metres amb famílies monoparentals, els okupes, també monoparentals, tindran dret a l’okupació de 70 m2, amb dret d’ús dels espais habitualment considerats comuns.
6. En cas de vivendes de vidus o vídues de més de 70 anys...


La casuística hauria de ser prou completa per no deixar escletxes. A continuació caldria articular quins ciutadans tenen dret a okupar segons un ordre de prioritats.

1. Tenen dret a okupar els immobles habilitats a tal fi:
a) Els ciutadans catalans d’entre 16 i 30 anys que fins el moment d’entrar en vigor aquesta llei no hagin gaudit de vivenda pròpia.
b) D’entre el col·lectiu anterior, es prioritzarà els qui mai no hagin tingut cap feina remunerada o aquesta hagi estat precària.
c) D’entre els anteriors, es donarà preferència als qui presentin una sol·licitud d’okupació col·lectiva, que en cap cas serà inferior als tres membres ni superior als vint-i-set.
d) Els jubilats tindran dret a l’okupació sempre que puguin demostrar que la seva pensió més els interessos dels seus comptes bancaris és inferior al salari mínim interprofessional, no tinguin propietats aptes de reconversió en vivenda... Aquest col·lectiu tindrà preferència a l’hora d’ocupar plantes baixes.
e) ...
f) Els qui no hagin pogut pagar una hipoteca i hagin estat desnonats...
g) Els immigrants que portin més d’un any a Catalunya i...

Disposicions addicionals:

1. En el cas que en el termini d’un any, la Generalitat no hagi aconseguit okupació a aquells qui l’han demanada en territori nacional, farà mans i mànigues per aconseguir trobar als demandants una vivenda equivalent en territori valencià o balear. En reciprocitat, el govern balear i valencià podrà utilitzar es vivendes okupables del sòl català...
2. ...


En fi, ja comprendreu que el que acabo d’escriure és pura improvisació, però per aquí hauria d’anar la cosa. No em toca a mi fer la feina que pertany a aquests polítics que reivindiquen la imaginació i el més agosarat que realitzen és situar bicicletes arreu de la ciutat per passejar-se d’una casa que no es té a una casa que tenen els altres. Per altra banda, qui fa una proposta ha de tenir la imaginació suficient per anar més enllà de la filosofia reivindicativa i facilitar el sistema concret que faci que els polítics poc imaginatius adoptin sense desgast mental les propostes generals suggerides. Cal recordar que fa anys que els polítics no tenen cap idea original sinó que es limiten a recollir tot allò que els ciutadans han dit centenars de vegades. No els fem pensar més, que prou feina tenen a administrar i a pensar amb qui administraran el que els ciutadans graciosament o obligatòriament els proporcionem.

A veure, a veure, quan es decideixen a articular una Llei d’Okupació que demana una part important dels votants.


P. S. Aquest post és conseqüència d’una involució mental propiciada per haver vist i escoltat durant les pauses de la 2 el lamentable debat entre els alcaldables de Barcelona. Finalment, Good bye Lenin! i la feminitat del genial Tornasol -m'he perdut la resta del programa, merda!- m’han tornat a la realitat: massa tard per refer el post.

5 comentaris:

Sani ha dit...

Cher M*,
Jo em vaig perdre Good Bye Lenin ... escoltant, mentre feia altres coses, el debat dels alcaldables moderat per J. Cuní.

Però pagava la pena tot i no ser barceloní, perquè al cap i a la fi, l'alacaldia de Barcelona és també una mena de símbol del país.

Em farà gràcia llegir les crítiques del debat per contrastar-les amb les meves opinions sobre el mateix.

Escolta, suposo que el debat el deuen haver posat als videos de TV· i que si vols el deus poder veure i analitzar tant com vulguis, oi?

Xurri ha dit...

A mi que m'agrada pedalar, i tot i que el detall marcadament electoralista del llençament de l'assumpte bicing (vueling...? plagi denunciable?), vaig celebrar la iniciativa de poder baixar al centre més ràpid que en bus i sense haver de aptir per que em robessin la meva bici, o me la vandalessin, i em va faltar temps per demanar la tarja i posarme peus al pedals.

Diversos punts graciosos del tema bicicletes:

agafen el teu número de targeta i hi van fent càrrecs indefinidament, com si fos una domiciliació, i amb patent de cors per carregar-t'hi tot el que els sembli escaient sense haver de demanar més autorització després del primer cop (ilegal?).

Vas a agafar una bicicleta, però oh, el post et diu que no n'hi ha cap. Et fregues els ulls i en segueixes veient dues... el post insisiteix, i al final t'ho creus, i vas caminant 500 metres fins al següent punt, i, ara si, agafes una bicicleta. Pedales fins al destí, vas a deixar la bicicleta però... oh! no hi ha espai per deixar-la. Et desplaces fins al següent punt per deixar-la i... tornes a ser a casa (?!!) alguna cosa no acaba d'anar bé del tot.

Ja acabarà de rutllar, espero, però em fa por que passada la fase electoral no arreglin res o no acabin de posar en marxa la resta d'estacions. A més, em repateja veure la oportunista cara de l'alcalde a tota la informació que m'arriba del bicing aquest, i que enlloc no s'esmenti que la forma de pagament és absurda (ilegal?).

Permet-me que m'allargui una mica més. No miro debats, i procuro no escoltar els candidats, pel meu benestar, però sí que he sentit la propaganda que fan en un parell d'ocasions i n'he vist les fotos, i uf! tela. El més discret diu "mamá, yo quiero ser alcalde".
Què dura, la vida del votant.

pere ha dit...

És veritat, Barcelona és i no és Catalunya. És perquè les consignes de partit ón més o menys les mateixes; no és perquè als pobles petits saben (sabem) qui és qui amb un grau d'aproximació important.

Saps quin problema tinc de cara a les eleccions, que entre tots els candidats en faria un de sol; sí, també agafaria alguna cosa del F. D. Tot plegat, però, m'interessa molt relativament, com he anat explicant al llarg dels anys. I diria que Déu ens agafi confessats si no fos perquè Déu ja fa anys que em va perdonar el meu vot o la manca de vot.

Gràcies pel teu post, xurri. M'aclareixes algus aspectes força interessants de la qüestió del bicing. I jo que pensava apuntar-me per anar costa avall i sorprendre la Joana que treballa al port, no sé si de camàlic o de mediadora (mai no parlem de feina més que l'imprescindible). Totalment il·legal, sense cap dubte. I penós l'"ing". Has vist, per cert, amb quina facilitat troben agents per explicar com funciona el sistema, igual que en la zona verda.
Avui han estat a punt d'atropellar-me dues bicicletes. Tu no has sigut ho sé.
Tela i pasta, que paguem tu i jo i el de més enllà. Quanta pasta? Ni se sap. Ens diuen que han rebaixat costos, però.

Xurri ha dit...

S'ha perdut el meu comentari al que demanava disculpes per la okupació dels teus comentaris per a postejar?

Sembla que si...

pere ha dit...

S'ha perdut, xurri, però tu mai okupes. Ja saps que casa meva és casa teva... virtualment i...