autoretrat parcial del dia

En sortir de Correus amb la carta certificada per a la meva mare, em plau vagar una estona fins que es faci l’hora de dinar. Com que és la Festa Major de la Dreta de l’Eixample, m’hi allargo. El centre és el mercat de la Concepció, convenientment disfressat de modernisme. Ja sabeu com som en aquest barri: ho aprofitem tot, així que celebrem també la 4a festa del comerç amb fira i mercat modernista de Barcelona. A part del mateix mercat, les parades i les activitats se centren, bàsicament al carrer Girona, des d’Aragó a la Diagonal. Predomina el menjar, però hi ha una exposició d’automòbils antics, de cartells, propostes de rutes modernistes, globus de tots els partits... Alguna gent va vestida d’època. Veig el porc i ell no pot més que ignorar-me, tot i el seu somriure.

















“CorEixample” organitza el VII Concurs de Fotografia amb la temàtica “el Modernisme a Coreixample” hi decideixo jugar a participar-hi una estona, abans, però, entro a l’església de la Concepció per veure si aconsegueixo descobrir qui és la marededéu de l’Eixample que s’anuncia en el programa de festes. Al claustre no hi ha ningú; sento la veu d’un capellà i m’acosto a la nau principal: estan celebrant un bateig. No crec que hi hagi més de 15 persones, incloent-hi la criatura. Una tortuga que espera un sol que no apareix i jo ens descobrim de sobte. Es capbussa a l’aigua, jo surto al carrer, talment un haikú.



















Arribo al Palau del Baró de Quadras, edifici de Puig i Cadafalch construït entre 1904 i 1906, que ara és la seu de la Casa Àsia. El ferro de la porta principal és espectacular, però no us deixaré cap foto encara perquè al concurs fotogràfic m’exigeixen que no hagin estat publicades en cap mitjà; si guanyo em donaran 450 euros en vals de compra. M’entretinc admirant els interiors i pensant que han fet una bona feina de restauració. Aprofito per visitar les dues exposicions. La primera (Hiperarquitectura i hiperdiseny: nous models urbans a la Xina del segle XXI), amb fotografies de ciutats de la Xina, algunes espectaculars: predominen els edificis, el ciment, el metall, cap concessió a la tradició, a les persones; podrien ser perfectament ciutats occidentals. En el pis de dalt, 27 pintures amb collages de Masafumi Yamamoto, nascut al Japó l’any 1947 i establert a Barcelona des de fa 35 anys. El conjunt es titula Parts d’un món lleuger i em costa entrar-hi, m’és més fàcil arribar als poemes d’un sol vers de Juan Bufill que completen cada quadre, i els poemes em permeten acostar-me a les imatges (podeu veure-les a partir d'aquí) . Em faig un autoretrat parcialment invisible (o parcialment visible) davant del que diu a la nit i creixen signes: és el número 13.

















Al carrer plovisqueja i puja una olor intensa de terra, de pols potser. Travesso la Diagonal i vaig a parar davant de la Casa València, on algun dia entraré a tastar el menú. La Cibeles continua tancada. Quan passo per davant del Morrisson, una mica més tard de les dues, alenteixo el pas: no veig Joan de Sagarra a la terrassa i els reflexos dels vidres m’impedeixen observar l’interior. Entro a La bona teca a comprar el menjar fet.